21 diumenge durant l'any B
lectures
lectures
El camí que porta l’home cap a Déu no és un camí d’esclavitud, és un camí
de llibertat. Els jueus que havien estat alliberats d’Egipte van per un camí
que els porta a la llibertat. Per això, mentre caminen, han d’escollir. Josué
els convida a escollir entre Déu i els ídols. Ja abans, amb Moisès, havien
hagut d’escollir. En front de les dificultats del desert, estaven temptats de
tornar a l’esclavitud ja que a Egipte almenys menjaven.
El camí dels qui volem seguir Jesús és també sempre un camí de llibertat i
en aquest camí, també hem d’escollir.
El discurs del pa de vida que segueix al miracle de la multiplicació dels
pans i dels peixos serveix perquè els cinc mil homes que hi havia allà
comprenguin millor el sentit del signe. Perquè segueixen Jesús? Jesús els dirà
que perquè s’han afartat i no pel sentit del signe.
El discurs ens dóna la clau per interpretar-lo. L’aliment que ens cal més
no és el pa i el peix, sinó Jesús mateix amb la seva vida. Alimentant-nos
d’ell, també nosaltres sabrem viure com ell.
Aquestes paraules comprometen. Per això, dels cinc mil del principi queden
només uns quants, entre ells els dotze amb Pere al davant. Els dotze que estan
disposats a seguir Jesús fins al final.
La nostra vida cristiana és aquest camí de
llibertat en el que també hem d’anar escollint, prenent opcions, prenent
decisions. Opcions i decisions que ens poden allunyar de la llibertat i
conduir-nos a llocs d’esclavitud.
És en moments d’aquests que Jesús
ens fa la mateixa pregunta que als dotze : « Tu també em vols deixar ? »
Moments en els que ens deixem
enlluernar pels ídols d’avui : el consumisme, l’individualisme, el poder
ni que sigui petit… Aquests ídols que ens esclavitzen i ens assequen. Moments
en els que ens desentenem dels altres tancant-los la porta de la solidaritat.
Aquest allunyament és més probable
quan deixem d’alimentar-nos de Jesús, quan no mengem la seva paraula, la seva
vida. Ni que seguim complint, si ens allunyem dels preferits de Déu, del pròxim
que està ferit al costat del camí, ens estem allunyant de Déu.
Al contrari, quan la nostra
resposta és la de Pere, quan som capaços de dir : « Senyor, a qui aniríem ? », som capaços també de
viure una mica a la manera de Jesús, de descobrir la llibertat que hi ha quan
es viu donant-se als altres. Així ho van fer els deixebles, així ho han fet
tants homes i dones que han intentat seguir Jesús donant-se als pobres, als
infants, als malalts, a la gent gran, als exclosos i marginats… Així ho fan
avui tants home i dones de diferents creences i conviccions donant-se als qui
estan més necessitats, tant d’aliment material com d’aliment per a l’esperit.
Menjant el pa i bevent el vi li
estem dient : « Senyor a qui
aniríem ? només tu tens paraules de vida eterna » Combregant ens
comprometem a seguir Jesús, a ser testimonis de la seva bona notícia, essent
bona notícia per als qui ens envolten.
Amics, busquem aquest aliment més important, de la
mateixa manera que busquem el pa de cada dia. Per la lectura de l’evangeli, per
la pregària, per l’eucaristia, i també per la lectura dels signes dels temps,
que se’ns donen en els esdeveniments de cada dia i en les persones que es
creuen en el nostre camí. Amb aquest aliment sabrem trobar més fàcilment la
manera concreta d’estimar, el camí que ens porta a la vida.