dilluns, 30 de juliol del 2018

Jo sóc el pa que dóna la vida

18 diumenge durant l'any B
lectures

Jesús després de la multiplicació dels pans i els peixos havia marxat perquè s’adona que alguns no han comprès el significat del seu gest, i el busquen per fer-lo rei.
Quan el troben, Jesús inicia en l’evangeli de Joan el que en diem el discurs del pa de la vida, per tal d’aclarir bé quin és el significat de la multiplicació, i en general, quin és el significat de tota la seva vida, de la seva missió, i de quina manera cal seguir-lo, a on cal buscar-lo.
Ja des del primer moment deixa clar que el més important que cal buscar en ell, no és altra cosa que la seva manera de viure, la seva manera d’actuar. No són els miracles en la seva materialitat o espectacularitat. És la manera com ell s’apropa als altres.
Quan busquem Jesús, què és el que busquem en primer lloc? Potser ens aturem també en la materialitat dels signes? Ens aturem potser en l’aigua que cau sobre el cap del batejat, en el pa i el vi de l’eucaristia? Ens quedem en la bellesa d’uns cants o d’una església?
No és tot això, potser, el menjar que es fa malbé, que té data de caducitat? No hi ha moltes d’aquestes coses que estan subjectes a un temps, a un lloc, a un context, a una cultura?
No són totes aquestes realitats externes, superficials, tan sols mediacions per arribar sempre al mateix i únic lloc que ens ha d’interessar de veritat: les actituds profundes de Jesús, la seva compassió, el seu acolliment, el seu perdó, l’estar sempre a punt per servir, la seva proximitat amb tothom especialment els petits i els pobres?
Quan les mediacions esdevenen el més important, estem buscant Jesús però no el trobem. Trobem rituals, cants, paraules boniques, magnífics edificis, però no trobem Jesús com no el trobaven els jueus de l’evangeli.
Fins i tot quan celebrem l’eucaristia, quan mengem el pa que diem que és el pa de la vida, també pot passar que no trobem Jesús.
A Jesús només el trobem quan les nostres vides es transformen en vida de Jesús. Només fent canvis en les nostres vides, apropant-les a l’esperit de l’evangeli, trobarem Jesús. I ja no el trobarem només en un llibre o en un sagrament, el trobarem en la nostra pròpia vida.
Perquè del que es tracta en el nostre intent de seguir Jesús, de ser cristià, no és el compliment d’unes normes o l’assistència a uns actes, per més importants que puguin ser. Del que es tracta, ajudats pels mitjans que calgui, és que les nostres vides s’assemblin cada vegada més a la vida de Jesús.
Aquest és el pa que Jesús ens dóna, el pa trencat de la seva vida trencada i compartida en favor de tots. Només menjant aquest pa de vida, que fa que les nostres vides també es trenquin per als altres, deixem de tenir fam i set.
Amb paraules semblants ens ha parlat Pau: El criteri de validació del cristià no està en el fet d’haver-se “apuntat” al grup dels cristians sinó en “haver renovat l’esperit i tota la manera de pensar. Revestits d’una nova naturalesa que ens fa portar una vida justa, bona i santa”.
Per això el Concili Vaticà II va donar més importància a la Paraula en la celebració de l’Eucaristia. Jesús es fa present en el pa i en el vi però també en la paraula, que és la que fa que el ritus eucarístic no esdevingui un ritus màgic, sinó una celebració de vida. La nostra vida sortint de l’església ha de continuar i completar l’eucaristia.
Celebrem amb aquest esperit aquesta i totes les eucaristies.