dilluns, 18 de juny del 2018

S'ha de dir Joan

Naixement de sant Joan Baptista 2018
lectures

Els textos que la litúrgia de Sant Joan ens ofereix ens parlen de la “vocació”.
Aquesta paraula l’hem associat sovint dins l’Església a les vocacions dels sacerdots o de la vida religiosa. I fora de l’Església a feines com la dels metges o la dels mestres.
Però és una paraula que té sentit per a tot cristià, i diria, a tot ésser humà. I encara que la feina que un fa pot estar en relació amb la vocació, aquesta té a veure amb totes les facetes de la vida.
Etimològicament vocació ve del llatí, i significa cridar. Es refereix doncs a allò a què estem cridats en la nostra vida. Cridats per a ser més intel·ligents, més rics, més poderosos? Evidentment, no. Es la crida a ser bons i feliços.
Entenent-ho així ja podem imaginar que la vocació és un procés dinàmic i que dura tota la vida. En cada moment, si sabem escoltar bé totes les crides que se’ns fan, tant des de fora com des de dins nostre, podem descobrir què hauríem de fer per ser bons i feliços.
La vocació no és una crida a passar-ho malament, a sacrificar-nos. Repeteixo, és una crida a ser bons i feliços, ni que a vegades, per ser bons i feliços cal passar per etapes de sacrifici o de sofriment.
Jesús és per a nosaltres l’exemple més clar i transparent del que significa seguir una vocació. La vocació de Jesús es defineix en els moments inicials de la seva missió. En el baptisme, una veu diu “Tu ets el meu Fill el meu estimat, en tu m’he complagut”. És una vocació a viure com a Fill, i Jesús ho traduirà en concret a viure com a germà de tothom que s’apropi a ell. Ho dirà també a la sinagoga de Natzaret: “L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor.”
És així com Jesús portarà a terme la seva vocació, la crida que li ha fet el Pare, les crides que li faran tants homes i dones que s’aproparan a ell. És per això que en Jesús veiem el model d’algú que ha estat bo i feliç, que ha tingut èxit en la seva vida. Per descobrir la nostra vocació, cal que afegim a totes les crides que rebem, l’exemple de la vida de Jesús.
En Joan Baptista tenim també un exemple d’algú que sap viure d’acord amb allò a què ha estat cridat. Algú que ha descobert en les persones que l’envolten, en els esdeveniments socials, polítics i religiosos de la seva època, i en el seu propi interior, quin ha de ser el camí de la seva vida, la seva vocació.
Ho farà anant al desert i fent una crida als altres a fer un canvi en les seves vides. Ho farà intentant que els altres descobreixin la vocació que els faci més bons i més feliços.  Cridarà tant a la gent senzilla, com als soldats, com als dirigents religiosos i polítics. I ho farà parlant sense embuts, amb veu profètica. Assumint totes les conseqüències, conseqüències tràgiques en el seu cas, com en el de Jesús, morint de forma violenta a mans d’aquells a qui no els agradava el que deia.
A l’exemple de Jesús, de Joan Baptista i de tants homes i dones que al llarg de la història han intentat descobrir la seva vocació, busquem la nostra pròpia vocació, la d’avui, en el nostre moment actual, tinguem l’edat que tinguem. Ajudant-nos de l’evangeli, dels qui són a prop nostre i dels esdeveniments que vivim avui, especialment les situacions que fan que molts visquin en dificultat de qualsevol mena. Descobrim de quina manera hem de viure per a ser més bons i més feliços.