Naixement de sant Joan Baptista 2018
lectures
lectures
Els textos que la litúrgia
de Sant Joan ens ofereix ens parlen de la “vocació”.
Aquesta paraula l’hem
associat sovint dins l’Església a les vocacions dels sacerdots o de la vida
religiosa. I fora de l’Església a feines com la dels metges o la dels mestres.
Però és una paraula que
té sentit per a tot cristià, i diria, a tot ésser humà. I encara que la feina
que un fa pot estar en relació amb la vocació, aquesta té a veure amb totes les
facetes de la vida.
Etimològicament vocació ve del llatí, i significa
cridar. Es refereix doncs a allò a què estem cridats en la nostra vida. Cridats
per a ser més intel·ligents, més rics, més poderosos? Evidentment, no. Es la
crida a ser bons i feliços.
Entenent-ho així ja podem
imaginar que la vocació és un procés dinàmic i que dura tota la vida. En cada
moment, si sabem escoltar bé totes les crides que se’ns fan, tant des de fora
com des de dins nostre, podem descobrir què hauríem de fer per ser bons i
feliços.
La vocació no és una
crida a passar-ho malament, a sacrificar-nos. Repeteixo, és una crida a ser bons
i feliços, ni que a vegades, per ser bons i feliços cal passar per etapes de
sacrifici o de sofriment.
Jesús és per a nosaltres
l’exemple més clar i transparent del que significa seguir una vocació. La
vocació de Jesús es defineix en els moments inicials de la seva missió. En el
baptisme, una veu diu “Tu ets el meu Fill
el meu estimat, en tu m’he complagut”. És una vocació a viure com a Fill, i
Jesús ho traduirà en concret a viure com a germà de tothom que s’apropi a ell.
Ho dirà també a la sinagoga de Natzaret: “L'Esperit del Senyor reposa sobre
meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona
nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs
el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a
proclamar l'any de gràcia del Senyor.”
És
així com Jesús portarà a terme la seva vocació, la crida que li ha fet el Pare,
les crides que li faran tants homes i dones que s’aproparan a ell. És per això
que en Jesús veiem el model d’algú que ha estat bo i feliç, que ha tingut èxit
en la seva vida. Per descobrir la nostra vocació, cal que afegim a totes les
crides que rebem, l’exemple de la vida de Jesús.
En
Joan Baptista tenim també un exemple d’algú que sap viure d’acord amb allò a
què ha estat cridat. Algú que ha descobert en les persones que l’envolten, en
els esdeveniments socials, polítics i religiosos de la seva època, i en el seu
propi interior, quin ha de ser el camí de la seva vida, la seva vocació.
Ho
farà anant al desert i fent una crida als altres a fer un canvi en les seves
vides. Ho farà intentant que els altres descobreixin la vocació que els faci
més bons i més feliços. Cridarà tant a la
gent senzilla, com als soldats, com als dirigents religiosos i polítics. I ho
farà parlant sense embuts, amb veu profètica. Assumint totes les conseqüències,
conseqüències tràgiques en el seu cas, com en el de Jesús, morint de forma
violenta a mans d’aquells a qui no els agradava el que deia.
A l’exemple de Jesús, de Joan Baptista i de tants
homes i dones que al llarg de la història han intentat descobrir la seva
vocació, busquem la nostra pròpia vocació, la d’avui, en el nostre moment
actual, tinguem l’edat que tinguem. Ajudant-nos de l’evangeli, dels qui són a
prop nostre i dels esdeveniments que vivim avui, especialment les situacions que
fan que molts visquin en dificultat de qualsevol mena. Descobrim de quina
manera hem de viure per a ser més bons i més feliços.