Sagrada Família 2017
lectures
lectures
La
família de Nazaret és avui al centre de la nostra celebració. Què ens pot dir
aquesta família que va viure fa més de dos mil anys a la nostra vida d’avui.
El
primer tret que destaquen els evangelis és que era una família que vivia en la
senzillesa i en una certa dificultat econòmica. Com a bons jueus compleixen el
que hi ha establert en la Llei de Moisès de presentar Jesús al Temple als quaranta
dies del naixement i fer una ofrena. L’ofrena que ofereixen és la dels pobres,
un parell de colomins.
Encara
que no sigui un discurs gaire de moda, però a la vista del que ha passat en els
darrers anys, l’exemple de senzillesa i austeritat de la família de Jesús és
vàlid per a les nostres famílies d’avui, i també per a les nostres comunitats.
Fins i tot per a aquells que potser no tenen problemes econòmics, la senzillesa
i una certa austeritat ens fa donar més importància a altres valors.
Per exemple, dedicar més temps per parlar i
per escoltar, dins de la parella, pares amb fills, entre els germans de
comunitat. Un parlar i escoltar que condueix a interessar-se més per l’altre. Algú
recomanava per a les parelles el que en deia la regla de tres: Dedicar en
exclusiva a la parella com a mínim tres minuts al dia, tres hores al mes, tres
dies a l’any. Una regla que amb temps diferents es pot aplicar també als qui
viuen en comunitat.
Fàcilment
les preocupacions de la feina, el temps que demanen els fills sobretot quan són
petits, van deixant de banda el temps per a l’altre, per aquell amb qui m’he
compromès a estimar-lo tota la vida. I com deia la guineu al petit príncep, “És el temps que has dedicat a la teva rosa que
la fa tan important”. El ritme i
l’estil de vida actual no ajuda gaire a trobar aquest temps. Un temps tan necessari
per enfortir els lligams, per desfer malentesos, per reconciliar-se, en
definitiva per estimar.
Un
altre tret que destaquen les lectures d’avui és la confiança. La confiança d’Abraham,
la confiança de Simeó i d’Anna en contemplar Jesús. Una confiança que fa créixer
l’esperança, malgrat l’edat, malgrat les dificultats.
Confiança
que és també un element essencial dins la família, dins una comunitat.
Confiança en l’altre, en la parella, en el fill, en el pare o mare, confiança
en la germana o germà de comunitat. Confiança en el futur, tant individual,
familiar, eclesial o social.
Confiança
fonamentada en la Confiança en majúscula que és la nostra fe. Fe en un Déu que neix
enmig nostre, a Betlem, en les nostres vides i en els nostres cors. És la fe en
Déu la que ens mou a viure en confiança, a creure en l’altre, a creure en
nosaltres mateixos. Creure que la llum es revela avui i aquí en tants petits
gestos d’amor, de perdó, de servei, de solidaritat que omplen el món.
Germanes, germans, en aquest dia de la Sagrada
Família, preguem especialment per les famílies que aquí i arreu passen per més
dificultat. Dificultats en la parella, dificultats econòmiques, malaltia. Pensem
també en tantes famílies esquinçades per la separació que provoquen la fam i
les guerres, la presó o l’exili. Famílies emigrades i refugiades que cerquen un
lloc millor per viure.
Recordant la família de
Natzaret que va haver de passar també per la falta d’acolliment, la persecució
i l’exili, preguem per elles, i també per les nostres famílies, i que aquestes
pregàries ens comprometin a ser instruments de confiança i de llum per a tots
ells.