dijous, 28 de desembre de 2017

Li posaren el nom de Jesús

Santa Maria Mare de Déu 2018
lectures
La solemnitat de la Mare de Déu, una setmana després de Nadal, és, més que una festa de Maria, una festa nadalenca. Entre Nadal i Reis, vol reforçar el misteri de l’encarnació, d’un Déu que es fa ésser humà, que entra dins l’espai i el temps, dintre de la història.
Quan l’Església, l’any 431 en el concili d’Efes va proclamar que Maria era Mare de Déu, no ho va fer tant per donar un títol a Maria, com per a defensar que Jesús va ser veritablement home, i no un déu disfressat d’home
Dient que Maria, que sens cap mena de dubte pertanyia al gènere humà, és mare de Déu, indirectament proclamaven que Jesucrist era veritablement home a més de ser veritablement Déu.
Efectivament, Jesús va ser home en tot,  excepte en el pecat. Per això va necessitar d’una família que l’eduqués, que l’ensenyés a parlar, a creure, a pregar. En tenia tanta necessitat com qualsevol de nosaltres.
També tenia necessitat d’un poble, d’una cultura, d’una fe. I com a jueu, la seva família segueix les prescripcions jueves, com la de la circumcisió, als vuit dies del naixement.
La filiació divina de Jesús no l’allunya en cap moment de la humanitat. Al contrari, Jesús se submergirà  plenament  en aquesta humanitat concreta, amb les seves alegries i les seves tristeses, les seves esperances i els seus dubtes.
Jesús, fill de Déu, no es posa per sobre nostre, com feien els emperadors, que també es feien dir fills dels déus. Jesús, fill de Déu, es posa al costat nostre i ens fa descobrir que Déu és per a nosaltres un pare tan proper que el podem anomenar “abba”, que hem de traduir com a papa.
Jesús, el nostre germà, ens crida a viure la fraternitat que brolla de la nostra filiació. Si som fills, som també germans.
Per això, el missatge que el papa Francesc, ens adreça en la 51ª Jornada Mundial de la Pau, que cada 1 de gener celebrem, porta com a títol “Migrants i refugiats: Homes i dones que cerquen la pau”
Un missatge ben actual, ni que per als mitjans de comunicació hagi deixat de ser primera notícia. Francesc no segueix la moda que ens imposen a vegades aquests mitjans i insisteix en el tema dels migrants i refugiats. I ho fa recordant-nos que “migrants i refugiats fugen de realitats on no hi ha pau, sigui perquè hi ha guerra o fam, sigui perquè hi ha injustícia, persecució, pobresa o degradació ambiental.” I ens demana d’abraçar-los amb esperit de misericòrdia.
És conscient de les dificultats per acollir, de les pors que ens generen, de la manca de recursos. Però creu que a vegades s’emfasitzen massa aquestes dificultats amb finalitats polítiques, de discriminació racial i de xenofòbia.
Tot al contrari ens convida a contemplar aquest fenomen “amb una mirada plena de confiança, com una oportunitat per a construir un futur de pau.” Una mirada que s’alimenta de la fe, que ens fa capaços de reconèixer que tots, “tant emigrants com poblacions locals, formen part d’una sola família.”
Una mirada que descobreix que “no arriben amb les mans buides, sinó que porten amb ells la riquesa de la seva valentia, les seves capacitats, les seves aspiracions, els tresors de la seva cultura pròpia, enriquint així la vida dels que els acullen.”
El seu missatge continua dient que hi ha quatre accions que cal conjugar envers migrants i refugiats: “acollir, protegir, promoure i integrar.”
El missatge el va signar el 13 de novembre, festa de santa Francesca Xavier Cabrini, patrona dels migrants, en el centenari de la seva mort. Aquesta santa era una religiosa italiana que va anar als Estats Units per a consagrar-se als molts emigrants que en aquell moment anaven allà buscant un futur millor. No sé si els governants actuals d’aquest país recorden massa el seu passat no tant llunyà en les seves polítiques actuals cap els migrants.
 Acabo amb unes paraules, també de Francesc, de fa uns anys: “Que Maria, la mare de Jesús, ens ajudi a comprendre i viure cada dia la fraternitat que brolla del cor del seu Fill, per portar la pau a tots els homes i dones en aquesta estimada terra nostra”