3 diumenge Advent any B
lectures
lectures
El
fragment del profeta Isaïes que hem escoltat és aquell que Jesús va llegir a la
sinagoga de Nazaret i que era, per dir-ho d’alguna manera, el seu programa: “L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre
meu...”
L’Esperit
de Déu és en els profetes, l’Esperit és en Jesús, però també és en nosaltres.
L’Esperit de Déu no és elitista, només per a gent especial, només per als
sants, només per als d’una determinada religió... L’Esperit de Déu és
universal, no és sectari... Reposa sobre tot home sobre tota dona que no es
tanca sobre si mateix, que s’obre a la seva acció.
Deixar-se
conduir per aquest Esperit, apropar-se d’ell no significa allunyar-se del món,
dels altres. Tot el contrari, apropar-se d’ell només es pot fer apropant-se al
mateix temps dels altres, especialment dels desvalguts,
dels qui tenen el cor adolorit, dels presoners, dels captius...
El
missatge d’Isaïes, que Jesús fa seu, ens il·lumina molt bé en aquest temps
d’Advent, en el que ens preparem per a la seva vinguda. L’espera d’aquesta vinguda
consisteix a esperar i acollir els altres, d’acord amb aquelles paraules de
Jesús que vam escoltar fa uns diumenges: “Tot
allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu
a mi” sense oblidar que aquests germans de Jesús eren els afamats, els qui
passaven set, els forasters, els malalts, els presoners. En les paraules de
Jesús ressonen les paraules d’Isaïes: els desvalguts, els cors adolorits, els
captius, els presos...
La
nostra preparació de Nadal ha d’anar per aquí, per apropar-nos dels preferits de
Jesús, que avui són també els presoners i els captius. També aquells que no
arriben a cobrir les despeses més essencials com és la del pa de cada dia. El
recapte d’aliments que es va fer darrerament és una bona preparació de Nadal, la
Marató de TV3 que avui es realitza és també una manera de preparar el Nadal,
fent-se solidaris dels qui pateixen malalties.
Aquesta
és també la preparació a la que Joan Baptista ens convida. Aplanar el camí al
Senyor és aplanar el camí als altres, en comptes d’aixecar murs i tancar-nos
ben tancats en els nostres petits mons.
Els
petits mons personals, familiars, però també els nostres petits mons de països
d’Occident que pensant només en els nostres problemes oblidem la situació dels
països del Tercer Món. Països que segueixen necessitant ajuda i cooperació i
que en aquests moments la veuen retallada.
L’Esperit de Déu que ens envia als cors
adolorits, als desvalguts, als captius... ens envia, és cert, als pobres de
casa nostra, però ens segueix enviant a aquells països on els pobres són la
majoria.
A
l’evangeli hem escoltat que Joan venia a donar testimoni de la Llum. Nosaltres podem
ser avui aquests testimonis de la Llum. Una Llum que no consisteix a saber
moltes coses, a conèixer els secrets de la ciència o de l’economia, ni a
conèixer els misteris de l’existència. La Llum que hem de testimoniar és la Llum
de l’amor. Com diu el mateix Joan en la seva primera carta: “els qui afirmen que estan en la llum, però
no estimen els seus germans, encara estan en la fosca. Els qui estimen els
germans viuen en la llum, però els qui no els estimen estan en la fosca,
caminen a les fosques i no saben on van”.
Que aquest temps d’Advent ens ajudi a apropar-nos
solidàriament d’aquesta humanitat i d’aquest món que Déu ens ha confiat.