Nadal 2017
lectures
lectures
La festa de Nadal és un
moment oportú per intentar penetrar en el misteri d’un Déu que es fa carn, que
es fa un més de nosaltres, que planta la seva tenda enmig de les nostres.
És el misteri d’un Déu
proper. Nosaltres, cristians, no creiem en Déu simplement, nosaltres creiem en un Déu que s’ha revelat en
un ésser humà. Un ésser humà com els altres. Un infant nascut en un pessebre en
un poblet ben petit d’un país petit, al si d’una família senzilla.
Hem de mirar aquest
infant amb els mateixos ulls que el van mirar els pastors de Betlem. A l’anunci
de l’àngel, no es tanquen en idees preconcebudes. Ells que no eren ni
sacerdots, ni fariseus, ni mestres de la Llei, s’aixequen per anar adorar el
Salvador... i no troben més que un petit infant en un pessebre. La seva fe senzilla
els és suficient per descobrir l’extraordinari en un esdeveniment tan ordinari
que ha passat als afores de Betlem. Quants homes restaran cecs davant Jesús,
davant les seves paraules i els seus gestos. Quants homes rebutjaran aquest Déu
que es manifesta en Jesús! Els fariseus, els escribes, els sacerdots, inclús la
seva pròpia família, també els seus deixebles a un moment o a un altre seran
incapaços de descobrir la bona notícia que es revela en Jesús de Nazaret “Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han
acollit”. Els pastors en canvi esdevenen els primers apòstols de
l’evangeli, expliquen als altres la bona notícia que acaben de descobrir. L’alegria
de descobrir que Déu és a prop, que s’ha fet proper.
Davant d’aquest
descobriment, quina és la nostra resposta? Nosaltres que a vegades som tan
lluny del nostre veí, aquell que viu al mateix replà i que a penes coneixem, o
tal vegada d’aquella germana o d'aquell germà de comunitat amb qui comparteixo
sostre? Aquell qui viu a al mateix edifici i que potser ens necessita. Quantes
distàncies hi ha en tan poc espai!
Quina és la realitat del
nostre món més de dos mil anys després del naixement de Jesús? En un temps on
ens vantem de dir que les distàncies no existeixen, a l’era de l’internet, de
les autopistes, de l’alta velocitat, del smartphone, de les xarxes socials, on
tenim tots els mitjans materials per apropar-nos els uns dels altres, el nostre
món continua augmentant la distància entre el primer i el tercer món, continuen
havent conflictes sagnants que divideixen pobles i civilitzacions: Síria,
Iemen, Palestina i Israel.
Terrorisme, violència de
gènere, racisme, conflictes religiosos, culturals, ètnics, immigrants i refugiats
que truquen a la porta.
No, el nostre món no
aprofita tots els avenços tècnics per construir un sol món més just i més
solidari. Perquè els avenços tècnics no són suficients si hi manca el cor de
l'home. “Només es veu bé amb el cor, el
que és essencial és invisible als ulls” com deia la guineu al petit
príncep.
El nostre món no ha
descobert aquest Déu invisible als ulls, que només es veu amb un cor com el de
Maria, Josep o els pastors, un Déu proper que ens és Pare i que fa de tots
nosaltres fills i filles, germanes i germans.
No hem descobert aquest Déu que avui ens
visita, discretament, a través d’homes i dones que es creuen en el nostre camí,
especialment els més petits, els malalts, els pobres, els qui ho passen malament
per qualsevol motiu.
Déu ens visita avui tant en situacions
positives com negatives, a fi que ens
fem propers dels altres, a fi de fer-nos sortir de les nostres closques
i caminem vers l’altre per posar-nos al seu servei, per donar-li un cop de mà,
per perdonar-lo, per demanar-li perdó, per donar-li gràcies, per acompanyar-lo
en la seva soledat, en la seva malaltia o en la seva dificultat econòmica.
Que en aquesta eucaristia de Nadal, com els
pastors, sapiguem descobrir en el gest senzill del pa trencat i del vi compartit
la bona notícia del Déu que s’ha fet home en la senzillesa del pessebre i que es
lliura per cadascú de nosaltres.
