31 diumenge durant l'any A
lectures
lectures
Després de les
discussions que hem escoltat aquests diumenges, Mateu reuneix tot un seguit de
paraules de Jesús criticant els escribes i els fariseus. Paraules dures,
paraules que sobretot ens interessen perquè ens interpel·len a nosaltres, que
també podem tenir actituds semblants a les d’ells. Sobretot nosaltres, jo, que
tenim responsabilitats a l’església, a la comunitat cristiana, com a bisbes,
com a sacerdots, com a catequistes..., aquest evangeli ens ha de fer
reflexionar.
“No feu com ells, perquè diuen i no fan”. Quantes vegades aquesta
frase de Jesús ressona dins nostre perquè ens sentim identificats, perquè sabem
que diem molt i no fem el que diem. No és aquesta una de les raons més
importants del descrèdit de tantes institucions, i també de l’Església? Tots
aquells que d’una o altra manera intentem educar: ensenyants, pares, sacerdots,
catequistes, hem de donar molta importància a aquesta coherència entre la
nostra vida i el que intentem ensenyar.
De quina manera, com a
cristians, ens hem d’aproximar dels altres, dels no creients, dels creients
d’altres religions? De quina manera els pares cristians s’han d’aproximar dels
fills que a certa edat s’allunyen de la fe o de l’Església?
Sant Pau en la seva carta
ens dóna una primera pista: ens hem d’aproximar “amb amabilitat, com la mare quan acarona els seus fills”
I Jesús ens dóna més
pistes a l’evangeli: ens hem d’aproximar considerant qualsevol home, qualsevol
dona, abans que res, com un germà. I no com algú que és inferior a mi o que viu
en l’error. Som tots germans i només hi ha un Mestre, un Pare i un Guia.
Vol dir que no hem d’ensenyar, catequitzar,
evangelitzar? Evidentment que sí que ho hem de fer, i fins i tot estem obligats
a fer-ho, però amb amabilitat i fraternitat. Sense jutjar ni condemnar. Amb
humilitat i reconeixent les nostres incoherències i infidelitats amb allò que
anunciem.
Evitant les paraules que
poden ofendre, essent sempre molt comprensius i respectant, com Déu ho fa amb
nosaltres, la seva consciència i la seva llibertat.
Jesús acusa els escribes
i fariseus de “carregar farcells
pesadíssims a les espatlles dels altres” No hi ha a vegades en la doctrina
de l’Església alguna cosa d’això, per exemple en la disciplina del matrimoni?
No hauria, sense renunciar a l’exigència personal, ser una mica més
misericordiosa i compassiva amb aquells homes i dones que han fracassat en el
seu matrimoni i a qui se’ls prohibeix combregar quan intenten refer la seva
vida?
En l’eucaristia celebrem la donació total del
nostre germà gran, Jesús. El que ell ens ha dit, ho ha fet el primer de tots.
S’ha posat al servei de tots. Combregar amb Ell és combregar amb la humanitat,
sobretot amb aquella part d’humanitat que ho passa pitjor. Combregar és un
compromís de posar-nos al seu servei.
Que l’eucaristia ens ajudi a descobrir aquests
germans i germanes que es creuen en el nostre camí.