27 diumenge durant l'any A
Is 5, 1-7 Mt 21, 33-43
Is 5, 1-7 Mt 21, 33-43
Probablement el profeta Isaïes adapta un cant
d’amor humà, per parlar de l’amor de Déu a la seva vinya. La primera frase és important:
“Dedico aquest cant al meu estimat, cant
de l’enamorat a la seva vinya” Boniques paraules, extretes com deia del
llenguatge amorós, per expressar la relació de Déu amb la seva creació, i
concretament amb la humanitat: n’està enamorat. I perquè n’està enamorat té
cura d’ella, li dóna el bo i millor d’ell mateix, que és l’amor. Déu ha plantat
en cada un de nosaltres una llavor d’amor, llavor que cal que doni fruits.
Evidentment, fruits d’amor.
Però el cant d’amor esdevé plany. Plany perquè la
llavor d’amor no dóna fruits d’amor. Els fruits del seu poble són fruits
amargs, fruits d’injustícia i de maldat.
Aquest plany és encara més gran quan el que Déu ens dóna és el seu propi Fill
esdevingut un més de nosaltres.
Un Fill que amb la seva vida ens mostra l’amor de
Déu, l’amor plantat en els nostres cors. Jesús que, com diu sant Pere en el
llibre dels Fets dels Apòstols, va passar fent el bé, els seus fruits van ser
fruits deliciosos, van ser fruits d’amor. Malgrat això, el van agafar, el van
treure fora de la ciutat i el van matar.
Les dues paràboles, la d’Isaïes i la de Jesús
mateix, no s’adrecen només als jueus d’aquells temps, als sacerdots i notables.
Nosaltres som també la vinya estimada, nosaltres som també els vinyaters a qui
l’amo de la vinya ha deixat el món perquè l’edifiquem sobre la bondat i sobre
la justícia.
No podem dir que el nostre temps sigui millor que
el temps d’Isaïes o el temps de Jesús. Només cal obrir una mica els ulls i les
orelles. Fins i tot tampoc no podem dir que nosaltres mateixos siguem millors
que els contemporanis d’Isaïes o de Jesús. Els fruits amargs es troben en la
nostra vida. No som prou bons, no som prou justos.
I l’enamorat del món i de la humanitat segueix
esperant bondat i justícia, segueix escoltant el clam dels oprimits d’avui,
oprimits que són països sencers del Tercer Món, barris sencers del nostre món
desenvolupat. Oprimits que són avui refugiats, immigrants, infants, gent gran,
homes i dones que, durant la crisi econòmica, han perdut la feina perquè la seva empresa ha
fet fallida.
L’enamorat de la vinya escolta avui aquest clam i
ens segueix enviant signes perquè reaccionem. Perquè intentem donar fruits
d’amor, de perdó, de servei, d’acolliment, de solidaritat...
Perquè comprenguem d’una vegada que som vinyaters
d’una vinya de la que no en som propietaris, sinó només administradors, d’una
vinya que podem fer que sigui més justa, més habitable, més agradable.
L’afany de tenir més, d’acumular, de consumir en
excés, oblidant que formem part d’una família, la família humana, no han estat
bones respostes a l’amor que Déu ens ha donat, no són els fruits dolços que
l’enamorat de la vinya esperava.
La situació econòmica actual és en part el fruit
que recollim d’una mala administració d’un món que se’ns ha donat per
administrar-lo bé.
Germanes
i germans, obrim bé les orelles a aquest Déu que ens segueix parlant i que ens
segueix estimant.