23 diumenge durant l'any A
Rm 13, 8-10 Mt 18, 15-20
Rm 13, 8-10 Mt 18, 15-20
“Estimar
és tota la Llei” Pau resumeix l’evangeli
en aquesta frase. No és ell qui l’ha inventat. És Jesús qui ja havia resumit tota
la llei i els profetes en el manament d’estimar: Estimar Déu i estimar els
altres. Dos manaments que esdevenen inseparables, com ens ho fa veure sant Joan
en la seva primera carta quan diu que no podem dir que estimem Déu si al mateix
temps no estimem els germans.
És cert que aquestes paraules: “amor, estimar” a vegades es banalitzen
i moltes vegades es queden en la teoria. També ho diu sant Joan: “no estimem amb frases i paraules, sinó amb
fets i de veritat”
Per evitar de banalitzar o devaluar l’amor, cal
que ens girem cap a Jesús, cap a la seva manera d’estimar. L’amor de Jesús és
un amor universal, sense fronteres. La nostra tendència habitual és la de ser
selectius. Escollim aquell a qui hem d’estimar. Estimem aquell que pensem que
ens ho tornarà. Estimem aquell que ens cau bé, que és proper o que pensa com
nosaltres.
Jesús estima aquell que ho necessita. Això no
significa que no pugui tenir amics, com ho eren Llàtzer, Marta o Maria. O que
no pugui tenir família. Però ja veiem a l’evangeli com la família o els amics
no són un entrebanc perquè es pugui dedicar als altres, els malalts, els
leprosos, els pobres, els pecadors. Aquells que no fan goig de veure, que fins
i tot són desagradables.
L’amor de
Jesús és un amor que perdona, deixa a un costat les ofenses, el mal que l’altre
m’ha fet, per tal de restablir aquella relació de germà que em permet estimar.
Ho hem vist a l’evangeli. El germà està atent no
només a les necessitats de l’altre, també a la seva situació personal, sobretot
quan sembla que pren decisions que l’allunyen de Déu i dels altres.
Seguint un procés gradual, primer amb ell a
soles, per acabar amb la comunitat, intenta ajudar-lo. Evidentment, sense
aquell esperit fariseu de creure’s superior ni millor. Sabent veure la biga del
nostre propi ull. Amb molta humilitat. Moltes vegades diem: “aquest no té solució, sempre serà així, no
val la pena fer-lo canviar” Jesús ens convida a creure sempre en l’altre i en
la seva capacitat de canviar, començant per nosaltres mateixos, que també diem
sovint: “Sóc així, no podré canviar mai”.
Aquesta manera de fer, esperançada, també l’hem
d’aplicar al món que ens envolta. Sovint ens diem: “Aquest món sempre serà així, sempre hi haurà guerres, sempre hi haurà
fam, sempre hi haurà terrorisme”. I creuem els braços. Jesús ens diu: El
món pot canviar, pot avançar. Fins i tot en aquests temps en què hem viscut
situacions de violència i de mort que ens han colpit tant, fins i tot en
aquestes situacions hem vist que no tot és maldat, que enmig de la maldat
sorgeixen gestos de bondat, de solidaritat, gestos plens d’esperança.
I nosaltres podem contribuir a aquest món millor
construint al nostre voltant, dins la nostra família, dins la nostra ciutat,
també al nostre país, relacions més humanes, més pacífiques, més respectuoses,
més fraternes.
Finalment Jesús ens diu de no anar sols. De
reunir-nos en nom seu, com ho estem fent ara. Només pel fet de reunir-nos en el
seu nom ell es fa present per guiar-nos i donar-nos llum. No visquem la nostra
fe sols, fem-ho en comunitat.
Que en aquesta eucaristia, on ens reunim en el
nom de Jesús, la seva presència ens ajudi a créixer en l’amor.