Santíssima Trinitat any A
Ex 34,4b-6.8-9 2Co 13, 11-13 Jn 3, 16-18
Ex 34,4b-6.8-9 2Co 13, 11-13 Jn 3, 16-18
Un cop acabat el temps
de Pasqua, la litúrgia ens convida a celebrar el que seria el resum del que hem
celebrat aquestes darreres setmanes.
El Déu que en
Jesucrist se’ns ha revelat és el Déu que més tard es va definir com Déu
Trinitat, Déu tri, que tants maldecaps i dificultats de comprensió va portar.
Maldecaps perquè aquesta definició va provocar acusacions de les altres
religions monoteistes de politeisme, degut a una mala comprensió. Una mala
comprensió entre els mateixos cristians que ha fet que fins avui aquesta
definició sovint queda en la teoria i no arriba a la vida.
El Déu tri trenca no
amb el monoteisme sinó amb el monolitisme. En Jesucrist els cristians
descobreixen un Déu que es desborda. En continuïtat amb el Déu dels jueus, un
Déu que acompanya, i sobretot, un Déu que estima.
Les tres lectures ens
ho han dit, i en el seu conjunt, tota la Bíblia ens ho diu: En la primera Déu
es defineix com un Déu compassiu i
benigne, lent per al càstig i fidel en l’amor; en la segona Pau ens parla
del Déu de l’amor i en l’evangeli Jesús ens diu que Déu ha estimat tant el
món, que ha donat el seu Fill únic.
El Déu tri, doncs, no és el resultat de disquisicions teològiques
sinó l’expressió de l’experiència viscuda en Jesús. El Déu tri és sinònim del
Déu Amor. Creure-hi és creure que la nostra existència, per damunt de tot el
que hi ha de negatiu, és una existència que té sentit i té sentit perquè l’amor
té sempre la darrera paraula. La creu és la culminació d’aquesta fe. Més enllà
de la creu, signe del pecat i de la mort, venç l’amor que en la vida de Jesús
es va fer palès. Creure en el Déu tri és fer confiança a la vida, malgrat sigui
plena de contradiccions, fragilitat i incerteses.
Tal com ens diu el llibre del Gènesi, hem estat creats a
imatge i semblança de Déu, per tant a imatge i semblança d’aquest Déu tri. Per
això, per tenir èxit en la nostra vida, per ser feliços, hem d’intentar viure a
imatge i semblança d’aquest Déu.
La nostra relació amb els altres s’hauria de fonamentar
en aquest Déu tri. Les nostres relacions socials s’haurien de fonamentar en
aquest Déu tri. Un Déu tri que ens convida a ser propers, a acompanyar, a
posar-nos al servei dels altres, en definitiva a estimar. El Déu tri ha
d’arribar a la vida, no quedar-se en el cap.
Per això, la festa d’avui és una invitació a deixar modelar
el nostre esperit per l’Esperit d’aquest Déu, tal com va modelar l’esperit de
Jesús, deixar que l’Esperit ens guiï, habiti dins nostre, sigui el nostre
hoste.
La Trinitat resumeix Nadal, Pasqua i Pentecosta, tres
moments on hem celebrat un Déu que és relació, que és acompanyament, que és
proximitat, i sobretot que és Amor, raó per la qual la seva proximitat és
respectuosa, que s’aparta si cal per deixar-nos actuar amb llibertat, per poder
estimar amb llibertat. Amb quina facilitat les nostres relacions, la nostra
proximitat, esdevenen possessió de l’altre, supressió de la seva llibertat,
intrusió en la seva intimitat. Com n’és de difícil aconseguir relacions com la de Déu amb nosaltres, com la de Jesús amb
nosaltres. Relacions amoroses, però d’un amor gratuït i generós, sense
fronteres, respectant el misteri i la llibertat de l’altre.
En l’eucaristia donem gràcies a aquest Déu tri, i li demanem
que ens renovi per saber encarnar en les nostres vides l’Esperit del seu Fill.
Que el misteri d’amor que es realitza en Déu es realitzi en cada un de
nosaltres, en les nostres famílies, en el nostre país, en el món sencer. Que
siguem imatges del Déu Tri, del Déu Amor.
