dimecres, 1 de març de 2017

L’Esperit conduí Jesús al desert

1 diumenge Quaresma A
Mt 4, 1-11
L’origen històric de la Quaresma sembla trobar-se en la preparació més immediata que els catecúmens dels primers temps feien abans de rebre el Baptisme durant la Vetlla Pasqual. Després d’un llarg temps de catequesi, aquests quaranta dies servien per verificar si els candidats estaven a punt per rebre’l. Sobretot es verificava si havien fet els canvis necessaris en les seves vides perquè aquesta fos més d’acord amb l’evangeli.   
Per què quaranta dies? El número quaranta tenia un valor simbòlic per als jueus. Durant quaranta anys van fer camí pel desert des d’Egipte fins a Palestina guiats per Moisès.
 I per als cristians, segons la tradició, i tal com hem escoltat a l’evangeli, Jesús havia passat quaranta dies al desert, tot just després del baptisme al Jordà i abans de iniciar la seva missió. La missió de mostrar als homes i dones el rostre d’un Déu que és Pare.
I és durant aquests quaranta dies que Jesús és temptat, tal com ho hem escoltat. Les temptacions de Jesús són com una mena de resum de les temptacions que Jesús va tenir tot al llarg de la seva vida. Recordem dos exemples : després d’haver multiplicat els pans i els peixos, la multitud el busca per proclamar-lo rei, i Jesús s’ha d’amagar. I quan Jesús és a la creu, la gent diu : « Si ets Fill de Déu, baixa de la creu i creurem »
Jesús, al llarg de la seva vida, i degut al caràcter de la seva missió, és temptat d’esdevenir un rei, un líder, algú que és adulat pels altres. I cada vegada Jesús ho rebutja. Vol ser Fill de Déu, però del Déu veritable ; no del déu poder o del déu riquesa, com ho havien esdevingut personatges com l’emperador romà que també es considerava fill dels déus.
Vet aquí les temptacions del diable : « Si ets Fill de Déu, tal com ho has escoltat al Jordà, digues que aquestes pedres es tornin pans, tira’t daltabaix de la cornisa del Temple, posseeix tots els reialmes del món »
En comptes d’això, Jesús es manifestarà Fill de Déu fent-se el servidor de tots, guarint els malalts, perdonant, acollint, anunciant una bona notícia als pobres i als presoners, i com a culminació d’aquesta vida donada fins al final, serà crucificat com un delinqüent.
El temps de Quaresma pot ser per a cadascú de nosaltres un temps oportú perquè, com els catecúmens dels primers temps, verifiquem quina és la distància entre la nostra vida i l’evangeli, entre els fets i les paraules.  Com Jesús, també hem de fer front a temptacions. Potser estem temptats de tractar els altres des del poder, des de la superioritat, siguin els nostres subordinats, els nostres alumnes, els nostres fills, la nostra parella o una germana de la comunitat. O estem temptats per l’adulació, per creure’ns millors que els altres. O estem temptats de posseir no només per cobrir les nostres necessitats sinó per tenir cada vegada més. Consumir en excés. Oblidant el que Jesús ens deia diumenge passat, que el qui és servidor de les riqueses no pot ser servidor de Déu i dels estimats de Déu que són els altres.
Precisament el missatge del papa Francesc per a la Quaresma d’enguany comenta la paràbola del pobre Llàtzer i del ric insensible. I a partir d’aquesta paràbola ens diu que tant l’altre com la Paraula són un do per a cada un de nosaltres si som capaços d’obrir-nos a aquests dons enlloc de ser insensibles.
Si ens obrim a la Paraula que llegim i que escoltem en les nostres celebracions podrem obrir-nos a aquest do que és l’altre, especialment l’altre que passa necessitat: el pobre, l’exclòs, l’immigrant, el refugiat.
Així va viure Jesús la seva filiació, obert sempre a aquests dons: la Paraula i l’altre.

 Que el temps de Quaresma que comencem sigui un temps oportú per obrir-nos a la Paraula i a l’altre acollint-los com un do que ens fa millors.