dijous, 9 de març de 2017

Aquest és el meu Fill, escolteu-lo

2 diumenge Quaresma A
Mt 17, 1-9
El text de la Transfiguració ocupa un lloc important en els evangelis. És un moment decisiu en el relat de la vida de Jesús.
El que diu la veu que ve del cel ens recorda inevitablement un altre moment: el baptisme al Jordà.  
Penso que els dos textos s’han de mirar junts. El baptisme és l’inici de la missió de Jesús, i en aquest inici els evangelistes ens volen deixar clar que Jesús és el fill estimat de Déu, però utilitzant una cita del profeta Isaïes en la que Déu diu: “Aquest és el meu servent” volen dir-nos des del principi de quina manera Jesús realitzarà el ser fill de Déu: com una vocació de servei a la humanitat, especialment a la més desvalguda.
I per deixar-ho més clar, el text que segueix al baptisme és el de les temptacions, que escoltàvem diumenge passat, on Jesús renuncia a ser fill de Déu a través del poder, de la riquesa o de l’adulació.
La Transfiguració, al mig de l’evangeli, en un moment on les coses no van massa bé per a Jesús i els deixebles, quan estan fent camí cap a Jerusalem, després que Jesús els hagi anunciat la seva passió, ve a ser com una reafirmació del que es va escoltar en el Jordà: La veu del cel torna a dir “Aquest és el meu fill el meu estimat, en qui m’he complagut”, però afegint: “escolteu-lo”
Es cert que els deixebles ja escoltaven Jesús des de feia temps, sinó no serien amb ell a la muntanya, però el que passarà a partir d’ara, la incomprensió de part de molts, començant per les autoritats religioses, no farà fàcil escoltar Jesús. Hi haurà prou motius per deixar-lo d’escoltar, com molts ho faran. El seu missatge serà cada vegada més exigent.
La transfiguració ens recorda aquells moments en què estem en bona forma, animats, en què estem disposats a tot... “que n’estem de bé, aquí dalt”
Aquest bon moment hauria d’ajudar els deixebles a travessar els moments difícils de la passió. I ja sabem que malgrat això, Pere i els altres deixaran Jesús sol.
La nostra vida té també aquests moments en què estem bé. No només ni principalment, en els aspectes materials, sinó sobretot en la nostra vida interior, espiritual, de relació amb els altres. Passem per èpoques bones en les que ens hi voldríem quedar, plantar unes tendes per restar sempre així.
Però hi ha també els moments en què no ho passem tan bé, per tantes circumstàncies de malaltia o mort, desànim, dificultats econòmiques, de relacions familiars,
És en aquests moments que hem de recordar les paraules que vénen del cel: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.”
Sobretot aquest “escolteu-lo”, ja que escoltant Jesús hem descobert que no és ell només l’estimat de Déu, hem descobert que cadascú de nosaltres som fills estimats de Déu, fins i tot en els moments més difícils.  En moments difícils com els que passen avui a Síria, a l’Iraq, a Grècia o Turquia, Jesús els diu i ens diu com va dir a Pere, Joan i Jaume “Aixequeu-vos, no tingueu por”.
Però al mateix temps que ens diu que ens aixequem, ens convida a acostar-nos d’aquell  que ha caigut i que no es pot aixecar, perquè l’ajudem a posar-se dempeus.
És l’amor, fonament i resum de tot l’evangeli, el que pot transfigurar la fragilitat de la nostra vida i de la vida dels altres. Quan estimem, la fragilitat es revesteix d’immortalitat.
 Un amor com el de Jesús, gratuït, generós i sense fronteres, que ens fa sortir de la closca per anar cap al germà per acollir-lo, fer-li un servei, perdonar-lo, escoltar-lo, visitar-lo... Aquest amor concret és el que fa que la nostra fragilitat es transfiguri.
 El temps de Quaresma és un temps on fem camí. Més important que la penitència, que el dejuni o l’abstinència, hi ha l’amor. El que hauríem d’avaluar a l’acabar la Quaresma és si hem progressat en el nostre amor concret.
Que l’eucaristia, que és aliment per al nostre amor, ens hi ajudi.