Lc 21, 5-19
A l’escoltar el
començament de l’evangeli d’avui sobre la manera com la gent contemplava la
bellesa del Temple de Jerusalem i les seves pedres magnífiques, i escoltant
també la reacció de Jesús, penso en la nostra manera de parlar respecte a
esglésies de gran bellesa, sigui una església romànica, una catedral gòtica o
el Temple de la Sagrada Família. No cal dir que tenim dret a gaudir de la
bellesa, sigui de la natura, sigui de les obres de l’home. La bellesa ens ajuda
a viure i a veure l’existència d’una manera positiva. La bellesa estètica ens
pot conduir a la bellesa ètica, a la bellesa d’estimar.
Però la paraula de
Jesús: “No quedarà pedra sobre pedra”
és un crit d’alerta per tal que relativitzem precisament aquesta bellesa
estètica i no oblidem mai que la bellesa més important és la bellesa ètica. En
una circumstància ben concreta, el poeta José Maria Valverde, catedràtic
d’estètica, va dimitir de la seva càtedra en solidaritat entre d’altres amb el
catedràtic d’ètica José Luis Aranguren, pronunciant la frase: “Sense ètica no hi ha estètica”.
Les paraules de Jesús que
segueixen, en un llenguatge apocalíptic, ens recorden la fragilitat i els
límits de l’existència humana. I al mateix temps a posar el centre de la nostra
vida allí on Jesús el va posar: en l’amor a Déu que s’encarna en l’amor als
altres.
Els temps que Jesús
anuncia als qui l’escoltaven ens poden recordar els nostres temps actuals.
Perquè en el fons tots els temps de la història humana han estat més o menys
turbulents i complicats.
Nosaltres tenim el
nostre temps i cap d’altre. No val la pena viure de nostàlgies, de pensar que
els temps passats van ser millors. És cert que hi ha moments més crítics que
d’altres. Alguns potser han tingut aquesta impressió amb les eleccions
presidencials als Estats Units.
Jesús ens convida a no
mirar cap a una altra banda davant qualsevol situació, per més dura que sigui.
Ens diu que aquest temps de crisi és una “ocasió
de donar testimoni”.
És ben cert. Quina
quantitat de testimonis hi ha en aquests temps de crisi! Quanta solidaritat
s’ha generat i ha fet menys greus les conseqüències de la crisi en moltes
persones! Plataforma contra els desnonaments, recapte d’aliments, iniciatives
per tal que s’asseguri a tothom una prestació mínima,... I totes aquelles
accions petites, anònimes, que passen dins d’un barri, d’una escala de veïns o
a l’interior de moltes famílies.
També en aquells
països que viuen en situacions de violència o de guerra, aquells que com a Itàlia
han sofert una catàstrofe natural, es veuen reflectides les paraules de Jesús “Una nació prendrà les armes contra una
altra... hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes...” En aquest món tan
globalitzat tot allò que succeeix a qualsevol racó del món arriba a l’interior
de casa nostra i també aquí no podem mirar cap a una altra banda. Són també
ocasions de donar testimoni, de fer gestos solidaris a tots els nivells. No
podem ser indiferents, pensant que no és culpa nostra. La sort de qualsevol
home o dona ens concerneix, com ho va ser la sort de l’home caigut a la cuneta
per al samarità que es va aturar a ajudar-lo.
Aprofitem doncs totes les ocasions que la vida
ens ofereix per donar testimoni.