Jesucrist Rei de tot el Món
Lc 23, 35-43
L’acusació oficial per
la qual Jesús va ser condemnat a mort va ser la de voler ser Rei dels Jueus.
Va ser un procés ben
portat per les autoritats religioses de Jerusalem, que van trobar una bona
manera de rentar-se les mans. Mans que Pilat també es va rentar argumentant que
si condemnava Jesús no era ben bé perquè ell ho desitjava, sinó per fer
contentes aquestes autoritats jueves.
Jesús viu de ple en la
seva vida humana una d’aquestes històries en què tothom es renta les mans,
ningú no es fa responsable, però en la que tothom queda tranquil perquè han
eliminat aquell que fa nosa.
Però de fet, Jesús no
va usar quasi mai la paraula rei referint-se a ell. Més aviat parlava d’un
Regnat, d’un Regne presidit no per ell, sinó per Déu. Un Regnat de Déu on hi
regna l’Amor i la Pau, la Justícia i la Llibertat.
Aquest va ser el
missatge de Jesús des del principi de la seva missió: “El Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona notícia”,
i aquest és el programa de tota la seva vida.
En Jesús doncs el que
és important és aquest Regne de Déu, i no allò pel que serà condemnat i que
d’alguna manera celebrem avui: Jesús Rei.
Quan avui ho celebrem
com a final de l’any litúrgic és per dir que aquell que hem escoltat durant tot
l’any, aquell que confessem com a Messies, com a Fill de Déu, és el qui dóna
sentit al nostre viure, és el qui ens indica el camí a seguir. I aquest camí és
el camí del Regne, regne d’amor i de pau, de justícia i de llibertat.
Ben lluny dels regnes
d’aquest món, dels poderosos d’aquest món, dels reis i caps d’estat que sovint no
fan tot el que podrien fer perquè aquests valors del Regne de Déu siguin els
valors de la història humana.
Lluny també, de les
nostres històries personals, ja que no fem tot el que podríem perquè el Regne
de Déu sigui més a prop.
Per ser instruments
del Regne, com Jesús ens deia, ens cal una conversió, un canvi. Canvi com el
que manifesta l’home crucificat amb ell. Ni que sigui a un instant de la mort,
és capaç de convertir-se al Regne de Déu.
Canvi com el que han
manifestat tants personatges, reals o ficticis,
tot al llarg de l’evangeli de Lluc i que hem sentit durant aquest any:
Zaqueu el recaptador d’impostos, el fill que havia marxat de la casa del pare,
el leprós samarità que fa mitja volta per donar gràcies, el publicà que prega
enmig del temple, el samarità que s’atura per ajudar l’home ferit en el camí...
Tants exemples de gent que és capaç de fer un canvi per tal de viure més
d’acord amb els valors del Regne de Déu.
Avui la història
humana segueix immersa en situacions de guerra, injustícia, violència, pobresa,
egoisme... Sí, dos mil anys després, el crit de Jesús continua sent tan actual
com aleshores: “Convertiu-vos i creieu en
la bona notícia”. La bona notícia d’un Déu que ens estima com un pare, d’un
Déu que ens perdona, d’un Déu que ens respecta... Però també d’un Déu que ens
convida a estimar, a perdonar, a respectar... per tal que el seu Regne vingui.
El Regne de Déu no és només
un afer del més enllà, de després de la mort. Com diu el mateix Lluc en un
altre lloc de l’evangeli, el Regne és aquí, enmig nostre, en els nostres cors. El
Regne creix cada vegada que l’amor, la justícia, la veritat, la llibertat triomfen,
ni que sigui en petits gestos...
Hem acabat un any. Ens
hem reunit cada diumenge per escoltar aquest Déu que en Jesús ens ha parlat,
però que ens parla també, pel seu Esperit, a través de les persones que ens
envolten, dels esdeveniments que ens succeeixen.
Però l’hem sabut
escoltar, l’hem descobert en la nostra vida quotidiana? O l’hem deixat passar
de llarg quan ens ha parat la mà, quan ens ha mirat amb tristesa, amb por, amb
sofriment, en el germà...
Tenim
sort, Déu té paciència, Déu confia en nosaltres, no ens dóna mai per perduts.
L’any que començarem diumenge que ve continuarà convidant-nos per tal que
responguem al seu amor.