dijous, 15 de setembre de 2016

No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses

25 diumenge durant l'any C
Am 8, 4-7  Lc 16, 1-13
La darrera frase de l’evangeli que acabem d’escoltar és la clau d’interpretació de tota la paràbola : « No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses ».
Si ho veiem així no hem de pensar que Jesús fa un elogi de la malversació de l’administrador o de les manipulacions que fa amb els deutes del seu amo.
Això seria contrari als molts textos de l’evangeli on Jesús és crític amb el diner i les riqueses, especialment quan serveixen per a fer mal al qui està necessitat i per endurir el cor dels qui les posseeixen.
Amb una certa ironia, Jesús posa l’administrador com a model, però no per imitar-lo en la seva actuació, sinó per imitar-lo en la seva astúcia, i en la previsió que fa per al seu futur. El consell que ens dóna és d’utilitzar les riqueses i el diner per guanyar amics, però no els amics per interès sinó els veritables amics. Per aconseguir-ho, des de l’evangeli, crec que només hi ha un camí que és el de compartir aquestes riqueses amb els qui són els amics de Jesús, els pobres. Fent-ho així, perdrem part de les nostres riqueses enganyoses però guanyarem les riqueses veritables. La fidelitat que Jesús ens demana no és la fidelitat a les riqueses enganyoses sinó a aquestes riqueses veritables que ens fan rics per la solidaritat, la justícia i el compartir.
La lectura del profeta Amós també ens il·lumina. Escrita fa tants anys ens revela que hi ha actituds humanes que no han canviat amb el pas dels anys: L’estafa, la trampa, l’avarícia, l’abús de poder... Una realitat ben actual malauradament. No caiguem, però, en el parany de creure que només afecta als polítics i als qui tenen molts diners. A petita escala ens pot afectar a tots. Quantes enemistats dins de les famílies són degudes als diners, a les herències... Quantes amistats es trenquen per raons econòmiques.
En el temps de Jesús el diner estava personificat en un ídol anomenat Mammon, que és la paraula que surt en l’original de l’evangeli d’avui per dir diner. Adorar aquest ídol que és el diner és convertir-nos en esclaus, esclaus del consumisme, del voler sempre tenir més coses, estar al darrer crit de tot el que el mercat ens ofereix.
Com a cristians del primer món hem de tenir una contenció, una certa austeritat, que no només ens farà més lliures, sinó que contribuirà a una major sostenibilitat del planeta i a un creixement de la justícia entre les persones i entre els pobles.
L’eucaristia és un sagrament molt en la línia de tot el que hem dit. La taula compartida, i sobretot el gest de trencar el pa ens parlen d’un estil de vida, el de Jesús, on les paraules compartir, donar-se, acollir l’altre, acompanyar... són les riqueses veritables que amb afany hem de buscar.
Fer de l’estil de vida de Jesús el nostre estil de vida per col·laborar en el creixement d’un món més just i més humà on hi càpiga tothom, primícia del Regne de Déu que Jesús va anunciar.
Que quan avui combreguem  no oblidem que  la comunió  amb Jesús no es pot separar de la comunió amb els altres, que el pa i el vi siguin signes de les riqueses veritables i dels amics de veritat.