dimarts, 7 de juny de 2016

Quan no hi ha tant a perdonar, no hi ha tant amor

11 diumenge durant l'any C
Lc 7,36-8,3
L’evangeli que acabem d’escoltar és propi de Lluc i ens parla d’un tema que per a ell és molt important: la misericòrdia de Jesús. Una paraula que té molta profunditat en tota la Bíblia. L’Antic Testament parla moltes vegades de Déu com un Déu misericordiós, en el sentit d’un Déu que sap posar-se en la pell de l’altre, sortir de si mateix, obrir el seu cor al cor de l’altre. El misericordiós és aquell que té un cor capaç de comprendre la situació de l’altre, sobretot  quan la situació és de dificultat, i sap anar més enllà del que és superficial, dels prejudicis i de les etiquetes.
Jesús és misericordiós amb la dona perquè sap anar més enllà dels prejudicis que el fariseu té d’ella. Jesús veu el sofriment d’aquella dona, que no se sent bé en la seva situació, en la seva vida, que viu en la pròpia carn el tracte que els homes tenen envers ella, un tracte de menyspreu, d’engany, d’esclavitud, com sempre ho ha estat tant en el temps de Jesús com en el nostre temps.
Jesús no hi veu ni un objecte ni una pecadora. Jesús hi veu una persona, una dona que necessita acolliment, comprensió i tendresa. Jesús mira sempre d’aquesta manera les persones que s’acosten a ell, sigui un infant, un recaptador d’impostos, una dona, un fariseu.
Per tenir aquesta mirada neta i misericordiosa, ell mateix serà menyspreat. Just abans d’aquest relat, Jesús havia dit: “ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i dieu: "Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors." »
Com ens costa a tots de tenir aquesta mirada neta i misericordiosa, que poc ens costa de classificar i jutjar qualsevol persona pel seu aspecte exterior, pel seu accent, pel color de la seva pell. I més encara avui en aquest món tan globalitzat i intercultural. Encara que de fet sempre ho hem fet. Abans eren els qui venien d’altres indrets de l’Estat, ara són els qui vénen d’altres països i d’altres continents.
Quina mirada tenim avui cap a una prostituta que puguem veure pel carrer o a la carretera? Segurament molt semblant a la d’aquell fariseu. Mirada de menyspreu, de burla, d’escàndol... Som capaços de veure, més enllà del seu aspecte exterior, el seu patiment, l’abús a què segurament està sotmesa, la quasi esclavitud en què probablement viu?  
L’evangeli descriu bé la llibertat d’esperit amb què Jesús actua sempre, deixant de banda el què diran, pensant només en la situació d’aquella persona, d’aquella dona. Aquesta llibertat d’esperit, fruit del seu amor generós, fa que la dona recuperi la seva dignitat, recordi que sempre ha estat i sempre serà una persona, una filla estimada de Déu.
L’evangeli ens parla també de l’actitud que Jesús tenia envers la dona en una societat patriarcal com la seva. No només no té por que aquella dona el toqui, li besi els peus, una conducta difícil de comprendre en aquell context, sinó que veiem com el seu grup de deixebles i seguidors més íntims no era només d’homes, com a vegades pensem, sinó també de dones, amb noms precisos, com Maria Magdalena, Joana o Susanna.
Què n’ha fet l’Església d’aquest tarannà de Jesús. On són les dones a l’Església, ocupen el lloc que els correspon? Aquests darrers temps hem vist com la Unió de Superiores Religioses de tot el món van interpel·lar el papa Francesc respecte aquesta qüestió, fins i tot proposant la possibilitat d’ordenar dones com a diaques. La resposta de Francesc no va ser de tancar la porta, com en general estem acostumant quan es fan propostes d’aquest caire, sinó d’estudiar-ho seriosament.
 Celebrem l’Eucaristia  amb un compromís per a canviar el nostre cor, la nostra mirada. Que sapiguem veure sempre en l’altre  algú a qui podem estimar, acollir, comprendre i tractar amb tendresa i misericòrdia, deixant de banda prejudicis.