dimarts, 21 de juny del 2016

Crist vol que siguem lliures

13 diumenge durant l'any C
Ga 5, 1. 13-18   Lc 9, 51-62

“Crist vol que siguem lliures” El text de Pau que hem escoltat ens endinsa en aquesta paraula, llibertat, tan important en la història de la humanitat. Sobre ella s’han escrit milers de llibres, l’utilitzem contínuament, no només a nivell polític, també a nivell social, personal, familiar.
El que ens diu Pau sobre la llibertat ens ajuda a no banalitzar-la, a no simplificar-la definint-la com la capacitat que tenim de fer el que vulguem. Ens avisa del fet que exercint la nostra llibertat podem esdevenir esclaus. La bona llibertat és la que allibera, no la que esclavitza.
Quan la llibertat ens fa esclaus? Quan ens condueix a l’egoisme, a l’autodestrucció, a esdevenir esclaus d’un ídol.
Quan la llibertat ens fa lliures? Quan ens condueix al servei dels altres, a l’amor als altres.
Si en nom de la llibertat devoro els altres, els mossego, com diu Pau d’una manera tan gràfica, esdevinc esclau, em tanco sobre mi mateix.
Si en nom de la llibertat estimo i em poso al servei dels altres, difícilment seré esclau del diner, de la comoditat, del consum exagerat. Tenir en compte les necessitat dels altres, les seves situacions de dificultats, impedirà que caigui en aquests esclavatges.
A l’evangeli de Lluc iniciem una nova etapa en la missió de Jesús. L’etapa en què Jesús emprèn decididament el seu camí cap a Jerusalem. Un camí que és camí de llibertat, ni que el destí sigui la creu i la mort. Ni la creu ni la mort faran de Jesús un esclau. Es mantindrà lliure fins al final perquè el seu camí és un camí de servei i d’amor als altres. Malgrat les dificultats i els rebuigs. La reacció de Jesús al rebuig dels samaritans no és d’odi ni de violència, com pretenien els deixebles, sinó de continuar el seu camí.
Tres persones es troben amb Jesús, i a totes tres els fa una proposta de llibertat. Lliures de les possessions, lliures dels lligams familiars massa estrets, lliures del passat.
Aquestes propostes de llibertat que Jesús els fa, ens les fa d’una manera o una altra a cada un de nosaltres. No en la literalitat de les seves paraules, sinó en l’esperit.
Les riqueses, els lligams i el passat també avui ens fan perdre la llibertat quan en fem absoluts.
El que tenim, el que posseïm, ens treu llibertat. Quan prenem decisions ens influeix molt. Ens costa alleugerir l’equipatge per caminar sense destorbs.
Aquest temps de crisi econòmica ens ha fet replantejar la nostra relació amb les coses. Potser havíem construït un benestar exagerat, i ara, forçats per la situació, hem vist que podíem prescindir de moltes coses que ens semblaven imprescindibles. En aquest sentit, beneïda crisi!
Malauradament, per a molts la crisi els ha portat a situacions de pobresa, de necessitat, per sota dels límits de la dignitat humana en aspectes tan importants com l'habitatge, el menjar, la salut o l’educació.
Els qui estem per sobre del que és necessari potser ens caldrà créixer encara en esperit solidari, en ganes de compartir.
La família, el grup d’amics, el clan, l’ètnia, la raça, la nació, la llengua, poden ser també realitats que ens facin menys lliures, quan tanquem fronteres, quan excloem el qui és diferent. L’esperit de Jesús és esperit sense fronteres. La família, el grup, només han de ser llocs on aprenem a sortir de nosaltres mateixos, però vigilant de no construir barreres ni fronteres. Més enllà sempre hi ha homes i dones que potser quasi no coneixem, però que ens necessiten. Pensem avui per un moment en els refugiats que poc a poc van arribant a casa nostra.
El qui segueix Jesús i el seu Regne mira sempre endavant. El passat no ha de ser mai una excusa per aturar-se o per anar enrere. La vida va sempre endavant, i si mirem enrere ha de ser només per ajudar a avançar aquells que per cansament, desil·lusió, dificultat, els costa veure un futur.
Acabo amb una frase del papa Francesc adreçada als cristians: “Tenim por que Déu ens porti per camins nous, traient-nos dels nostres horitzons, sovint limitats, tancats i egoistes, per obrir-nos als seus”
Deixem doncs enrere la por, siguem homes i dones lliures a punt per estimar i servir.