Jn 14, 23-29
L’ensenyament
de Jesús es pot resumir a haver-nos dit que Déu ens estima, que ens estima amb
l’amor d’un pare o d’una mare i que ens ha estimat no en contrapartida al
nostre amor, sinó des de sempre. Semblantment a l’amor del pare i la mare
envers el seu fill que acaba de néixer, un amor que no posa condicions prèvies,
que estima abans que el fill tingui capacitat d’estimar. La imatge del pare i
de la mare és molt suggerent per comprendre l’amor de Déu cap a nosaltres.
Perquè de fet el pare i la mare són instruments privilegiats de Déu per
estimar-nos. És l’amor de pare i mare el primer que un ésser humà descobreix en
la seva vida. Per això són tan traumàtiques totes les situacions en què aquest
amor manca, situacions que malauradament no són excepcionals.
Estimar Jesús,
ens diu l’evangeli, és fer cas del que ell ens ha dit. Estimar Jesús no és
doncs una acció intimista cap a ell. Estimar Jesús és deixar-se conduir pel seu
Esperit, que és el que ens ajuda a actualitzar les paraules de Jesús en la
nostra manera de viure.
L’Esperit de
Déu actua cada vegada que estimem i cada vegada que som estimats. Per això és
un Esperit que no es deixa tancar en sectes, ni en ideologies, ni en esglésies…
Ningú no es pot apropiar l’Amor, perquè tothom és capaç d’estimar. No pot ser
una marca registrada per ningú, ningú no en té el copyright. Tampoc els
cristians, ni que l’Amor sigui tan central en l’evangeli. És central sí, però
no perquè en fem una bandera sinó perquè el posem en pràctica, colze amb colze
amb tot home, tota dona, que des de qualsevol creença i convicció, el posi
també en pràctica.
Avui en
concret potser vol dir posar-nos a favor de totes les iniciatives que sorgeixen
per tal de resoldre el problema dels refugiats. Iniciatives oficials i privades
que es preparen per acollir els refugiats que arribin, facilitant-los
habitatge, escola, lleure, feina... I rebutjant totes aquelles ideologies
xenòfobes, racistes o fins i tot que diuen que volen defensar la civilització
cristiana. Ningú que no consideri qualsevol home o dona com a germà, sigui
cristià o musulmà, no pot dir que està defensant el cristianisme.
L’Esperit ens
envia al món per ser instruments de pau, d’aquesta pau que Jesús ens dóna i que
està fonamentada no en l’absència de guerres, sinó en la justícia. Aquesta
justícia que manca tant en els nostres dies on les desigualtats s’han fet més
grans, on la pobresa ha augmentat a casa nostra. En aquesta situació, no podem
dir que hi hagi pau a casa nostra. No n’hi haurà fins que tothom tingui una
casa on viure dignament, aliment material i espiritual, accés a l’educació i a
la salut. Siguem instruments d’aquesta pau fonamentada en la justícia i en la
solidaritat.
