dilluns, 4 d’abril de 2016

Ja ho sabeu que us estimo

3 diumenge de Pasqua any C
Jn 21, 1-19
Acabem d’escoltar el final de l’evangeli de Joan, amb una aparició de Jesús plena de significats. Són aquests significats, allò que és essencial i que no es veu amb els ulls sinó amb el cor, el que és important que descobrim, i no la part més visible, superficial i anecdòtica.
Jesús es manifesta al llac de Tiberíades. Aquell llac que havia estat tan important per a la missió de Jesús i també per al deixebles. Aquell llac a la vora del qual va cridar uns quants dels seus deixebles. Aquell llac on les tempestes van fer témer el pitjor als deixebles, on van aprendre a fer confiança a aquell que dormia a la barca. El llac que servia a Jesús per anar a les regions allunyades, paganes, per anunciar una bona noticia que s’adreça a qualsevol home o dona que la vol acollir.
És a la riba del llac, al clarejar i no enmig de la nit i de la tempesta que Jesús torna a cridar els deixebles. No és en la nit de la creu sinó a l’albada de la resurrecció. La nit ja ha passat, cal viure en el nou dia que Jesús ha inaugurat. Els convida que tornin a pescar, i que ho facin al bon lloc. Els convida a viure d’una altra manera, no enfonsats en la foscor de la creu, en la decepció o en el fracàs, sinó caminant amb esperança. Amb l’esperança que la mort no és la darrera paraula, que l’amor venç sobre l’odi i l’egoisme.
És enmig de les nostres pròpies tempestes, foscors, desànims i fracassos que Jesús ens crida a alçar els ulls cap a ell i viure en la confiança i en l’esperança, escoltant-lo i seguint-lo.
La xarxa plena de peixos, cent cinquanta tres, i que no es trenca, és símbol d’una humanitat que no està esquinçada per les desigualtats, per la intolerància, per l’egoisme, per la violència, per la pobresa. Aquesta xarxa que Jesús confia a Pere, avui, d’alguna manera ens és confiada a nosaltres cristians, també al successor de Pere, Francesc, i a tots els homes i dones de bona voluntat, tinguin les creences i les conviccions que tinguin, per construir una humanitat fraternal i unida. Seguint  Francesc una Església que no es miri el melic sinó que surti cap enfora, cap a les perifèries de la societat, per anunciar una bona notícia de bondat i de tendresa. I quan se surt a fora, cal saber treballar colze amb colze amb tots aquells que volen un món més just, més digne, més humà.
 La segona part de l’evangeli, la triple pregunta de Jesús a Pere, ens recorda la triple negació d’uns dies abans.
 Pere, el deixeble decidit, que no té por de parlar encara que es pugui equivocar, que treu l’espasa per defensar el seu mestre, és també el que el nega per tres vegades, que sucumbeix davant el perill de comprometre’s.
Malgrat això, Jesús no li ha tancat la porta, li segueix fent confiança, li dóna l’oportunitat de dir-li per tres vegades que l’estima i el convida a seguir-lo.
Jesús ressuscitat ve enmig de les nostres vides, també de les nostres pors i febleses, per poder-li dir, malgrat tot, com Pere, que l’estimem i que el volem seguir.
Un estimar que, d’acord amb l’evangeli, no es tracta d’una relació que s’estableix només entre Jesús i nosaltres. Estimar Jesús vol dir estimar com Jesús i estimar els preferits de Jesús. Estimar com Jesús vol dir estimar, amb un amor sense fronteres, amb un amor generós que no fa càlculs. Estimar Jesús vol dir en definitiva fer créixer l’amor de Déu allà on l’amor manca.
Vist així, preguntem-nos què podríem respondre-li si ens preguntés “m’estimes?”. Podríem dir-li, com Pere, “Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo”? Tu ho saps tot, ja saps que en la meva vida de cada dia intento estimar aquell que es creua en el meu camí i que em necessita, sigui qui sigui, sense fixar-me en el seu origen, en la seva identitat, sinó en primer lloc en la seva necessitat de ser estimat. Però segurament hauríem de dir-li també que ens doni la força necessària per fer-ho.
Jesús va compartir el pa i el peix amb els deixebles. Avui comparteix amb nosaltres el pa i el vi, sagrament de la seva vida donada i compartida per tothom. Que aquest aliment sigui força pel nostre camí, que ens ajudi a estimar cada vegada més i millor.