dijous, 10 de març de 2016

Tampoc jo no et condemno

5 diumenge Quaresma any C
Is 43, 16-21  Jn 8, 1-11
En un món com el nostre, en crisi, inestable, tenim la temptació del pessimisme. De pensar que el passat era millor en tots els sentits: econòmic, social, polític, moral, religiós... tant a nivell personal, familiar, comunitari, nacional. Fàcilment diem que abans les coses anaven millor, que no entenem cap a on anem, cap a on va el món.
Molts jueus quan eren a l’exili de Babilònia vivien també amb aquests sentiments. Res no seria com abans. Israel no tenia futur. Només existia en els records del passat.
Enmig d’aquest pessimisme Isaïes, com d’altres profetes, alça la veu per donar un missatge d’esperança, de futur, de novetat.
La dona adúltera tampoc no té futur als ulls dels qui la condueixen a Jesús. I complir la Llei, segons ells, passa per arrencar d’arrel el futur de la dona.
No és aquesta la manera de pensar i d’actuar de Jesús cap a ella. Mirant-la descobreix en ella futur, vida nova. Jesús creu profundament en l’ésser humà, en la seva capacitat de refer la vida, com el pare de la paràbola que mai no ha perdut l’esperança en el retorn del seu fill.
La paraula “condemnar” no forma part del vocabulari de Jesús, sobretot quan s’adreça a una persona amb cara i ulls. Jesús només condemna tot allò que va contra la dignitat de les persones. Jesús condemna el mal però no els qui fan el mal. Davant d’una cara, d’uns ulls, la mirada de Jesús és la mirada de Déu, una mirada tendra i misericordiosa, plena de compassió, de saber-se posar en la pell de l’altre.
 La facilitat que tots tenim de condemnar les persones, de jutjar-les, és molt gran. Des dels grans d’aquest món, passant pels grans de l’Església fins a cada un de nosaltres. D’alguna manera, l’actitud que Europa té cap als refugiats, cap als immigrants, no és una actitud semblant? Encara que no els llencem pedres, els condemnem a un futur incert, i en alguns casos a la mort.   
L’evangeli és bona notícia, és novetat. Així ho van percebre els qui van conèixer Jesús. El seu missatge no era de por, de pessimisme. Jesús ens mira com va mirar la dona de l’evangeli, Jesús creu en nosaltres, ens fa confiança. No ens condemna quan no som fidels, quan som tebis en el nostre testimoni. Ens diu el mateix que a la dona: “Tampoc jo no et condemno”.
Al mateix temps que ens obre futur, ens convida a aixecar-nos i a anar cap a tots aquells que es creuen en el nostre camí per obrir-los camins d’esperança i de futur en aquests temps de crisi i dificultat.
Ens convida a apropar-nos a tots aquells que fugen de llocs sense futur a causa de la guerra o de la fam.
Ens convida a apropar-nos a tantes dones, que com la de l’evangeli, avui són condemnades, discriminades, tractades amb violència. 
D’aquí dues setmanes celebrarem la festa de Pasqua, la festa de la novetat, de la vida, del futur, de l’esperança. Encara tenim temps per a reconciliar-nos amb nosaltres, amb els altres i amb Déu.

Celebrem l’eucaristia. Fent memòria del passat, del gest alliberador de Jesús amb la seva vida donada, trencada per a tots, anunciem aquest futur nou, el món nou que s’inaugura amb la seva resurrecció.