dijous, 24 de març de 2016

La meva reialesa no és d’aquí

Divendres Sant 2016
Jn 18,1-19,42

La passió de Jesús és un acte de contemplació i escolta silenciosa, on segurament les paraules sobren una mica, semblantment al que passa davant qualsevol altra mort. Una contemplació i un silenci que no són indiferència. Ans al contrari són implicació i proximitat davant d’un fet dolorós i que costa de comprendre. Totes les morts fora del moment en què tocaria ens provoquen aquesta reacció. No saber què dir, i en alguns casos revoltar-nos i buscar algun culpable, que a vegades concentrem en Déu mateix.
Quan intentem donar respostes a les preguntes que ens posem, correm el risc de parlar vanament, com els amics de Job. Cal en un primer moment aquest silenci, aquesta contemplació que ens pot conduir no tant a resoldre interrogants com a replantejar la nostra vida a la llum de la fragilitat que la mort manifesta. Com hem de viure a partir d’ara, com podem viure amb més sentit.
De quina manera la mort de Jesús, que va succeir fa tant de temps, que hem escoltat tantes vegades, pot afectar la nostra vida, pot commoure’ns encara avui.
Quan en ella hi contemplem, hi resumim, tota la passió del nostre món d’avui. Quan en ella hi veiem totes les morts que no toquen dels nostres dies. Quan hi veiem aquell infant sirià mort en una platja de Turquia, i en ell tots els homes, dones, infants i adults que han mort aquests darrers mesos a la mar mediterrània fugint dels inferns dels seus països d’origen. Quan hi veiem els milers d’homes i dones, infants i adults que han mort aquests cinc darrers anys a la guerra de Síria. Quan hi veiem els vells cristians dels antics països veïns a la terra de Jesús que són morts pel fet de ser cristians.
Només si contemplem la passió i la mort de Jesús amb aquests ulls actuals, el nostre cor serà capaç de fer-nos moure, serem misericordiosos cada dia amb els qui ens envolten, els que són ben a prop nostre i també participen de la passió del món.
Ser misericordiós és deixar-se commoure i fer créixer   sentiments de compassió i de tendresa, de pau i de perdó, deixant de costat sentiments d’odi, de venjança, de violència, de menyspreu, d’indiferència cap als altres.
Només així serem instruments d’aquell Regne que no és d’aquí, el Regne de justícia i veritat, llibertat i amor, el que Jesús va anunciar i que és Bona Notícia també avui.
Avui portarem a la pregària el món sencer, però fem que sigui una pregària compromesa i activa que ens fa aixecar i anar cap als altres, perquè és anant cap als altres, que ens creuarem el Déu que es deixa trobar en els petits, en els marginats, en els malalts, en aquells que no compten per ningú.