Jn 18,1-19,42
La passió de Jesús és un acte de contemplació i escolta silenciosa, on
segurament les paraules sobren una mica, semblantment al que passa davant
qualsevol altra mort. Una contemplació i un silenci que no són indiferència.
Ans al contrari són implicació i proximitat davant d’un fet dolorós i que costa
de comprendre. Totes les morts fora del moment en què tocaria ens provoquen
aquesta reacció. No saber què dir, i en alguns casos revoltar-nos i buscar
algun culpable, que a vegades concentrem en Déu mateix.
Quan intentem donar respostes a les preguntes que ens posem, correm el
risc de parlar vanament, com els amics de Job. Cal en un primer moment aquest
silenci, aquesta contemplació que ens pot conduir no tant a resoldre
interrogants com a replantejar la nostra vida a la llum de la fragilitat que la
mort manifesta. Com hem de viure a partir d’ara, com podem viure amb més
sentit.
De quina manera la mort de Jesús, que va succeir fa tant de temps, que
hem escoltat tantes vegades, pot afectar la nostra vida, pot commoure’ns encara
avui.
Quan en ella hi contemplem, hi resumim, tota la passió del nostre món
d’avui. Quan en ella hi veiem totes les morts que no toquen dels nostres dies.
Quan hi veiem aquell infant sirià mort en una platja de Turquia, i en ell tots
els homes, dones, infants i adults que han mort aquests darrers mesos a la mar
mediterrània fugint dels inferns dels seus països d’origen. Quan hi veiem els
milers d’homes i dones, infants i adults que han mort aquests cinc darrers anys
a la guerra de Síria. Quan hi veiem els vells cristians dels antics països
veïns a la terra de Jesús que són morts pel fet de ser cristians.
Només si contemplem la passió i la mort de Jesús amb aquests ulls actuals,
el nostre cor serà capaç de fer-nos moure, serem misericordiosos cada dia amb
els qui ens envolten, els que són ben a prop nostre i també participen de la
passió del món.
Ser misericordiós és deixar-se commoure i fer créixer sentiments
de compassió i de tendresa, de pau i de perdó, deixant de costat sentiments
d’odi, de venjança, de violència, de menyspreu, d’indiferència cap als altres.
Només així serem instruments d’aquell Regne que no és d’aquí, el Regne de
justícia i veritat, llibertat i amor, el que Jesús va anunciar i que és Bona
Notícia també avui.
Avui
portarem a la pregària el món sencer, però fem que sigui una pregària
compromesa i activa que ens fa aixecar i anar cap als altres, perquè és anant
cap als altres, que ens creuarem el Déu que es deixa trobar en els petits, en
els marginats, en els malalts, en aquells que no compten per ningú.
