Lc 9, 28b-36
El
relat de la transfiguració té un lloc important en els evangelis sinòptics. Una
importància que es troba no en el que va passar, sinó en el missatge que ens
vol donar.
No
val la pena perdre massa temps en preguntar-nos pels detalls de l’esdeveniment,
sí que val la pena esbrinar quin missatge ens vol donar i veure si en la nostra
vida hi ha moments semblants al de la transfiguració.
Una
manera de buscar el missatge seria de relacionar-lo amb un altre text dels
evangelis, el del baptisme al Jordà.
En el
text del baptisme les paraules del Pare
són quasi idèntiques a les de la Transfiguració: “Tu ets el meu Fill, el meu
estimat, en tu m’he complagut” (Lc 3,22)
La
missió de Jesús és la de viure com a Fill de Déu, però no a la manera dels
homes, pel poder, la riquesa o la glòria, com li suggereix el dimoni al desert,
i escoltàvem diumenge passat, sinó sabent-se fill d’un Déu que és Pare i que
vol que els seus fills visquin com a germans.
El
camí d’Amor que Jesús emprendrà a partir d’aquell moment serà un camí d’entrega
i de servei a tots. Un camí que serà admirat
i agraït per uns, aquells que tenen set d’esperança, però també de rebuig per
d’altres.
Una mica abans de començar el seu camí cap a Jerusalem,
allà on la foscor intentarà vèncer sobre la llum, Jesús es transfigura per
encendre una llum enmig d’aquesta foscor que s’aproxima.
És
una llum per als tres deixebles que, amb els altres, hauran de travessar per la nit de la passió i de
la creu. És una paraula del Pare adreçada també a aquests deixebles: “Aquest és el meu fill, escolteu-lo”
Cadascú de nosaltres passem per moments de
llum i per moments de foscor. La cendra del primer dia de Quaresma ens recorda
la nostra fragilitat. Fragilitat física i fragilitat interior. Els moments en
què ens adonem d’aquesta fragilitat són tan freqüents! Malaltia, mort,
catàstrofes… però també incoherència, feblesa, egoisme, infidelitat, ruptures…
És enmig d’aquestes foscors que hem
d’intentar trobar llum, enmig de la desesperació que hem de trobar l’esperança,
enmig de l’odi hem de trobar gestos d’amor.
Transfigurar la fragilitat i la foscor de
la vida, de la mateixa manera que Jesús ho feia, guarint, consolant, acollint,
servint.
Transfigurar la fragilitat i la foscor de
la vida dels qui ens envolten pels nostres gestos d’acolliment, consol,
acolliment, servei.
Un somriure, una paraula poden ser tan lluminosos
com el rostre lluminós de Jesús a la muntanya.
Gestos i paraules, sovint molt discrets,
que ajuden molta gent a viure enmig de les seves dificultats.
La transfiguració no s’atura a dalt de la
muntanya. Cal sempre baixar a la plana, allà on hi ha la vida real. No podem
tancar-nos allà on ens trobem bé. Hem de baixar enmig del món per comunicar la
nostra esperança.
A la muntanya cal fer el que diu la veu
del cel: escoltar Jesús. Quan baixem a la plana hem de posar en pràctica el que
hem escoltat. A l’eucaristia de cada diumenge escoltem la paraula de Jesús.
Durant la setmana hem d’intentar viure-la.
Hem de tenir moments de silenci, de
pregària, de meditació. Moments que ens ajudin a escoltar-nos a nosaltres
mateixos, escoltar la paraula de Déu i sobretot escoltar els altres que truquen
a la nostra porta. Aquests moments ens han de donar forces per respondre a les
crides que Déu i els altres ens fan.
Que aquesta eucaristia
d’avui sigui un moment de transfiguració, que ens ajudi a ser testimonis de
l’evangeli en la vida de cada dia.