1 Co 12, 12-30 Lc 1, 1-4; 4, 14-21
Jesús,
com a bon jueu, de retorn al seu poble, va el dissabte a la sinagoga, el lloc on
s’escolta la Paraula. Amb tot detall, el veiem agafar el llibre, obrir-lo i
llegir un text que vol ser com un programa. En aquesta paraula Jesús hi troba
el que ha de ser l’orientació de la missió que està començant.
El
text no parla de crear una nova religió, ni un nou culte més perfecte. És un
missatge d’esperança, d’alliberament per a tots, començant per aquells que
tenen més dificultats per descobrir en les seves vides esperança i llibertat:
els desvalguts, els captius, els cecs, els oprimits.
En
Jesús s’acompleixen les paraules d’Isaïes. Jesús anirà pels pobles de Galilea i
de Judea intentant donar esperança a tots aquells que l’havien perdut.
Aquesta
és l’orientació de la vida de Jesús, aquesta hauria de ser l’orientació de la
vida dels qui el volem seguir.
No es
tracta en primer lloc d’ensenyar una religió, un culte, unes pregàries. Es
tracta abans que res d’encendre llums, de donar esperança als desesperançats
d’avui, començant per nosaltres mateixos.
Avui, la bona notícia de Jesús s’adreça al
poble de Síria, Iraq o Palestina. Avui la bona noticia de Jesús s’adreça a
aquells que són ben a prop nostre, homes i dones amb cares ben concretes, que
ens trobem a vegades diàriament, i que per tantes raons viuen sense esperança. S’adreça
als refugiats que truquen a les nostres portes, als sense-papers que cerquen un
reconeixement legal i una feina. S’adreça
als treballadors que han perdut el treball, als petits empresaris que no han
pogut salvar la seva empresa.
S’adreça
als joves desanimats perquè veuen un
futur fosc, perquè no aconsegueixen una primera feina, perquè els costa trobar
un lloc a la societat.
S’adreça
a la gent gran que viu amb petites pensions i en condicions materials de
pobresa. Als qui es troben sols a casa seva o en una residència.
S’adreça
als pares que no saben com arribar a comunicar-se amb els seus fills
adolescents i que pateixen per ells.
S’adreça
als matrimonis que han fracassat en la seva vida en comú i no saben com refer
llurs vides.
S’adreça
a tantes persones, especialment dones i infants, víctimes de violències de tot
tipus.
Hi ha
tantes situacions de foscor, de manca de llibertat, d’opressió, de pobresa,
d’injustícia, de desesperació! Si volem orientar la nostra vida en la mateixa
direcció que la de Jesús, feina no ens falta. El que ens falta sovint és
decisió.
Sant Pau, en la segona lectura, s’adreça als
cristians de Corint que devien estar força dividits. La història humana, i
també la cristiana, són plenes de divisió. Les nostres històries personals,
segurament també. És tan fàcil dividir-se, trencar lligams, enfadar-se!
Aquesta
setmana preguem per la unitat dels cristians. Però de fet, la divisió de les
esglésies cristianes no és més que un exemple de tantes altres divisions
humanes.
El
cristià ha d’intentar ser un instrument d’unitat en tots els àmbits on es mou.
Intentar deixar una mica de banda tot allò que no és essencial. Ser tolerants.
Utilitzar un llenguatge que no ofengui. Evitar els prejudicis, els clixés. Aquí
tenim també feina.
El
missatge de Jesús i de l’evangeli és precisament el de reconèixer que Déu és
Pare i que tots els homes i dones som germanes i germans. És un missatge on no
hi cap la divisió.
Preguem
per la unitat dels cristians, sí, però preguem també per la unitat de la
humanitat sencera. Pregar amb el compromís d’intentar ser instruments d’unitat.
Que l’eucaristia que
celebrem, que és signe d’aquesta unitat on tothom tindrà un lloc i ningú no
serà exclòs, ens hi ajudi.