dimecres, 25 de novembre de 2015

Estigueu alerta

1 diumenge Advent any C
Lc 21, 25-28. 34-36
En aquest començament de l’Advent l’evangeli que acabem d’escoltar pot esdevenir un projecte de vida. Jesús ens convida a desvetllar-nos, a evitar que el nostre cor s’afeixugui. Jesús coneix bé l’ésser humà, sap que estem envoltats de moltes realitats que ens pesen, que ens dificulten estar desvetllats.
Les preocupacions no ens deixen caminar: preocupacions econòmiques, familiars, conflictes de la parella, amb els fills, amb els pares, amb els germans...; dificultats de convivència amb els veïns, preocupacions amb la salut, la pròpia i la dels que ens envolten, mort d’algú que ens estimem i amb qui comptàvem, inestabilitat del moment actual, por al futur.
Tantes raons per estar preocupats, tant se val que siguem joves o que siguem més grans.
En aquest començament de l’Advent Jesús ens convida a escoltar la seva paraula, a transformar les dificultats i les preocupacions, essent capaços de sortir fora de nosaltres i anar cap a Ell i cap als altres. A pregar-li amb aquelles paraules de Teresa de Calcuta: “Senyor, quan estic ferit, dóna’m algú a qui consolar, quan estic desanimat, envia’m algú a qui animar, quan necessito que em comprenguin, dóna’m algú que necessiti la meva comprensió...”
 L’Advent ens obre a l’esperança: quan ens sembla que tot s’enfonsa al nostre voltant, quan el pessimisme i el desànim sembla que ens guanyin, la fe ens reenvia a l’esperança, ens fa reconèixer “el Fill de l’home sobre un núvol, amb poder i amb una gran majestat”
 Es tracta, però, d’una esperança que no ens adorm a l’espera de la fi dels temps, al contrari, ens desvetlla i ens fa actuar, convidant-nos a viure d’acord amb el que esperem: Un Regne de Justícia, de Pau, de Veritat, de Llibertat, d’Amor.
El papa Benet XVI abans de ser papa havia escrit : “No hi ha només la darrera vinguda a la fi dels temps: el Senyor desitja sempre venir a través nostre. Truca a la porta del nostre cor: estàs disposat a donar-me la teva carn, el teu temps, la teva vida? Així és la veu del Senyor, que vol entrar en la nostra època, vol entrar dins la història humana a través nostre. Busca també un lloc on viure, la nostra vida personal. Aquesta és la vinguda del Senyor. És el que volem aprendre una altra vegada durant el temps d’Advent: que el Senyor pot venir a través nostre.”
Aquestes paraules ens ajuden a comprendre que la festa de Nadal que ens disposem a preparar no és només el record d’un esdeveniment històric, el naixement de Jesús, sinó un esdeveniment actual. Déu segueix fent-se carn, Déu continua naixent avui.
Déu va escollir Maria per donar a llum Jesús. Déu ens ha escollit a nosaltres perquè donem a llum Jesús en les nostres vides.
Estem a punt, com Maria, a respondre a la seva crida dient-li: “que es compleixin en mi les teves paraules”?   
 Que aquest temps d’Advent sigui per a cada un de nosaltres un temps oportú per avançar, que no sigui un retorn al que ja vam celebrar fa un any com si haguéssim tornat al punt de sortida. Amb els cicles litúrgics no girem sempre en rodó, sinó que anem avançant. Cada temps d’Advent ha de ser diferent al de l’any anterior, cada festa de Nadal ha de ser diferent a la de l’any anterior. Si no fos així voldria dir que els nostres cors són feixucs, incapaços de caminar.
Que l’Eucaristia sigui una ocasió perquè l’Esperit de Jesús penetri en els nostres cors i els renovi, ens doni la força que necessitem per seguir qui va davant nostre indicant-nos el camí que ens porta a Aquell que ens ha estimat des de sempre.