Jn 6, 1-15
Durant
uns diumenges canviem d’evangeli i anem al de Joan, per escoltar el signe de la
multiplicació dels pans i els peixos i el llarg discurs que en segueix, sobre el
pa de la vida. Aquest signe té un significat molt ric. Tant, que necessita del
discurs del pa de la vida per explicar-lo.
En
l’actual situació que vivim des de fa ja anys de crisi econòmica, el signe és
molt suggerent. Aquella multitud mancava del necessari per subsistir. Havien
anat a escoltar Jesús per alimentar el seu esperit, però l’home necessita també
l’aliment material. No podem anar a les poblacions de tants països on es mor de
fam, per fer-los bonics discursos, si abans no els hem ajudat a cobrir les
seves necessitats més bàsiques. Així ho ha entès l’Església quan ha anat als
països del Tercer Món, i és per això que molt sovint, al costat d’una església,
s’hi troba un dispensari i una escola…
En
l’anunci de l’evangeli no podem dividir l’ésser humà. És un anunci per a tota
la persona, cos i esperit.
Continuant
amb el signe de la multiplicació, el missatge de Jesús és força clar. La
solució dels deixebles a la petició de Jesús de buscar aliment, és la dels diners. I quan pensem com a primera
solució els diners, no s’acostuma a anar massa lluny. Els diners sols no són
suficients. Per ajudar els altres, cal sobretot una acció interior, una
voluntat de compartir. La solució vindrà de compartir el poc que tenien,
aquells cinc pans i dos peixos. I encara que racionalment sembla que no pugui
ser, el sentit el trobem en la profunditat del signe. Si no som capaços de
compartir, no només els nostres béns, sinó també les nostres vides, el nostre
temps, per més diners que tinguem, no solucionarem els problemes.
I
quina és la realitat del nostre món? No hi són els diners? Quan sentim les
quantitats de què es parla en el nostre primer món, per fitxar un futbolista, fins
i tot ara en plena crisi, per comprar armament, o per tantes d’altres despeses,
ens hem de preguntar: No hi ha prou diners per alimentar tota la humanitat?
Però la solució no ve de tenir o no tenir els diners, sinó d’estar disposats a compartir, de canviar radicalment les
relacions entre els països, de crear un nou ordre econòmic més solidari i més just.
La
crisi econòmica actual ens ha fet descobrir que l’afany de guanyar més i més
diners el més ràpid possible ens ha portat a un col·lapse econòmic.
El
gest de Jesús ens convida a canviar el nostre estil de vida, a ser més austers,
a estar disposats a sacrificar els nostres petits privilegis per al bé de tots.
En definitiva, estar disposats a compartir.
És
evident que en la manera d’explicar Joan la multiplicació dels pans i dels
peixos, hi ha una intenció de relacionar-la amb l’eucaristia. Per això, després
del que hem dit sobre el significat d’aquest miracle, podríem redescobrir l’Eucaristia
més com un sagrament de la fraternitat, del compartir, de la solidaritat, i no tant com un ritus misteriós i difícil de
comprendre.
L’eucaristia
és signe del regne que Jesús anunciava, un regne on ningú no tindrà fam, on tothom
tindrà un lloc perquè tothom comparteix i es dóna per als altres com Jesús va
fer.
Celebrar
l’eucaristia ens ha d’impulsar a canviar la nostra vida per tal de ser
instruments i signes de fraternitat i de solidaritat No hi pot haver eucaristia
si al mateix temps no hi ha almenys un desig d’estimar i de compartir.
Els
jueus que estaven en aquell indret no van comprendre el significat del que
Jesús havia fet. Volien fer-lo rei. Només hi veien un significat polític. Jesús
es retira, no vol que s’interpreti malament el que acaba de fer. També avui
veiem que moltes de les solucions als nostres problemes vénen, no de la
política sinó de gestos senzills de solidaritat.
Amics, celebrem
l’eucaristia amb aquest compromís de girar-nos
cap a Jesús i l’evangeli, amb el compromís de compartir el poc que
tenim.