Jr 31, 31-34 Jn 12, 20-33
L’evangeli
que hem escoltat se situa cap al final de la vida de Jesús. Són moments de
tensió, en el marc del Temple de Jerusalem, just després d’haver entrat
triomfalment a la ciutat i quan els sacerdots li estan molt a sobre.
Uns
grecs-jueus han pujat a Jerusalem per adorar Déu en el Temple, com tot bon
jueu. Però al mateix temps busquen Jesús. No només per veure’l amb el ulls,
sinó per escoltar-lo, per parlar amb ell, per apropar-se d’ell. Sense saber-ho,
estan actuant com a cristians. És en Jesús on a partir d’ara es pot descobrir
Déu. No és en el Temple, és en la proximitat del seu Fill.
I en
aquesta proximitat, Jesús, a les portes de la passió, revela quin és el sentit
més important de la vida. Pocs dies abans que li prenguin la vida a la creu,
Jesús ens diu on es troba la vida de veritat, aquella que no mor. En una
aparent contradicció ens revela un secret molt important: és la vida donada,
perduda als ulls de molts, la que és important. La vida de la mare que es
desgasta pel seu fill, la vida d’aquell que gasta el seu temps per visitar un
malalt, o algú que està sol, la vida d’aquell voluntari que se’n va a un país
del Tercer Món o a un barri del Quart Món... Són totes aquestes vides que es
donen, aquelles que donen fruit.
És
aquesta vida la que dóna llum, fent que la foscor de la pobresa, de la soledat,
de la injustícia, del racisme, de l’exclusió social, de l’egoisme, de la
violència, deixi lloc a la llum de la solidaritat, la llibertat, la igualtat,
la justícia, l’amor, la pau.
Encara
que aquest no és mai un discurs que estigui massa de moda, aquests temps de
crisi econòmica ens han fet veure com el discurs de Jesús val la pena. Com les
actituds d’aquells que volen obtenir uns guanys desmesurats, només pensant en
ells i oblidant el mal que poden fer, com el consum exagerat, el tren de vida
excessiu, condueix a situacions de mort, a empreses que tanquen, a augments de
l’atur, a dificultat per a molts, a desnonaments, a pobresa, a situacions de
desesperació.
Ara,
més que mai, el nostre testimoni, la nostra manera d’actuar, seguint les
paraules de Jesús, no cercant el benefici egoista, el salvi’s qui pugui, sinó
l’apropar-se dels altres, posar-se al seu servei, compartir, ser solidaris,
poden ser llum en la foscor.
L’exemple
dels sants ens ajuda a veure que tot això és possible. Des d’aquell que va
gastar la seva vida pels infants que no tenien escola, a aquella que va gastar
la seva vida recollint moribunds o leprosos pel carrer... molts sants són
models de vida donada, de gra de blat que cau a terra per donar molt de fruit.
La
primera lectura ens ha recordat que Déu ha posat en el nostre cor aquesta llei
que en Jesús hem descobert, que no es tracta d’acomplir unes lleis que ens
vénen de fora. Només cal que ens deixem guiar per aquest cor, com Jesús es va
deixar guiar pel seu cor, un cor net on descobria la voluntat del seu Pare.
En
aquest temps de Quaresma, estem convidats a deixar-nos tocar per tantes
paraules, tants fets que ens envolten i
a través dels quals Déu ens parla i ens convida a canviar.
Preparem-nos a la celebració de la Pasqua amb
un cor més generós, un cor que ens impulsi a donar la vida, una vida que doni fruit.