Mc 1, 21-28
Després d’haver cridat els seus quatre
primers deixebles, Jesús inicia la seva missió. Des del començament no va sol,
s’envolta d’un grup. Viure la fe s’ha de viure en grup. Més en general, podríem
dir que la vida és millor viure-la en grup.
Jesús, amb Jaume, Joan, Simó i Andreu,
comença una jornada. Els biblistes l’anomenen “Jornada de Cafarnaüm”. Entre l’evangeli d’avui i el de diumenge
vinent seguim Jesús durant 24 hores. No és habitual trobar un dia cronològic en
els evangelis, excepte aquí i en els dies de la passió.
Aquesta jornada cau en dissabte, el dia
de repòs. Com un bon jueu Jesús comença
per anar a la sinagoga, el lloc de trobada per escoltar la paraula en
comunitat.
Entra a la sinagoga i ensenya. Marc no ens diu
el contingut de l’ensenyament, només ens diu que ho feia amb autoritat. De
quina autoritat es tracta? L’autoritat d’un home autoritari que imposa la seva
voluntat, l’autoritat d’aquell que es passa el dia donant ordres, l’autoritat
del cap militar o polític, l’autoritat del qui suprimeix la llibertat dels
altres?
Evidentment
no. L’autoritat de Jesús és l’autoritat d’aquell que fa el que diu, que dóna
més importància als fets, als gestos, que a les paraules. És l’autoritat que
neix de la coherència.
És també
l’autoritat d’aquell que amb els seus gestos i les seves paraules ens dóna la
llibertat, la veritable llibertat; no la llibertat de fer el que em doni la
gana sinó la llibertat que m’allibera de tot allò que esclavitza.
Aquesta
llibertat és més difícil de conquerir que les petites llibertats que el món ens
ofereix tan generosament per acabar essent esclaus del consum, del diner, de
les ideologies...
Jesús a la sinagoga, amb la seva paraula
allibera l’home posseït d’un esperit maligne perquè esdevingui un home lliure.
La
paraula de Jesús pot alliberar-nos també a nosaltres perquè esdevinguem homes i
dones lliures. Amb aquella llibertat que ens fa sortir de nosaltres mateixos,
de les nostres petiteses, mandres, egoismes... per arribar a ser l’home lliure que
és l’home per als altres. Jesús és l’home lliure per excel·lència precisament
perquè és l’home per als altres per excel·lència.
Ell
és el camí del servei, del perdó, de la solidaritat, en definitiva el camí de
l’amor, d’un amor gratuït i sense fronteres. Si ens atrevim a agafar aquest
camí, serem homes i dones lliures.
La
jornada de Jesús, doncs, ens convida a viure
la vida i la fe en comunitat, a intentar predicar més amb el testimoni que amb
els discursos, a ser coherents, a comprometre’ns a lluitar contra tots els
esperits malignes, començant pels qui són dins nostre. Aquest és el programa
que a l’inici de la seva missió Jesús ens proposa, no només als cristians sinó
a tot home o dona de bona voluntat a qui no els agrada el món tal com és, i que
el voldrien més just i solidari, un món on es respecti la dignitat de les persones.
En aquest diumenge en què
com els jueus ens reunim per escoltar la paraula, revisem si la nostra
participació a l’eucaristia va més enllà del compliment d’un precepte o d’una
tradició. Si, com Jesús, escoltar la paraula de Déu ens condueix als homes i
dones del nostre món que ens adrecen paraules d’angoixa, d’obscuritat, de
pobresa, d’injustícia, de malaltia i som capaços, en aquests temps que vivim en
els que molts ho passen malament, de fer gestos d’acolliment, de solidaritat i
de compassió que siguin per a ells llum i esperança.