divendres, 3 d’octubre de 2014

El Regne de Déu serà donat a un poble que el farà fructificar

27 diumenge durant l'any A
Is 5, 1-7   Mt 21, 33-43
Probablement el profeta Isaïes adapta un cant d’amor humà, per parlar de l’amor de Déu a la seva vinya. La primera frase és important: “Dedico aquest cant al meu estimat, cant de l’enamorat a la seva vinya” Boniques paraules, extretes com deia del llenguatge amorós, per expressar la relació de Déu amb la seva creació, i concretament amb la humanitat: n’està enamorat. I perquè n’està enamorat té cura d’ella, li dóna el bo i millor d’ell mateix que és l’amor.   Déu ha plantat en cada un de nosaltres una llavor d’amor, llavor que cal que doni fruits. Evidentment, fruits d’amor.
Però el cant d’amor esdevé plany. Plany perquè la llavor d’amor no dóna fruits d’amor. Els fruits del seu poble són fruits amargs, fruits d’injustícia i de maldat.
Aquest plany és encara més gran quan el  que Déu ens dóna és el seu propi Fill esdevingut un més de nosaltres.
Un Fill que amb la seva vida ens mostra l’amor de Déu, l’amor plantat en els nostres cors. Jesús que, com diu sant Pere en el llibre dels Fets dels Apòstols, va passar fent el bé, els seus fruits van ser fruits deliciosos, van ser fruits d’amor.
Els homes el van agafar, el van treure fora de la ciutat i el van matar.
Les dues paràboles, la d’Isaïes i la de Jesús mateix, no s’adrecen només als jueus d’aquells temps, als sacerdots i notables. Nosaltres som també la vinya estimada, nosaltres som també els vinyaters a qui l’amo de la vinya ha deixat el món perquè l’edifiquem sobre la bondat i sobre la justícia.
No podem dir que el nostre temps sigui millor que el temps d’Isaïes o el temps de Jesús. Només cal obrir una mica els ulls i les orelles.
Però és que tampoc no podem dir que nosaltres mateixos siguem millors que els contemporanis d’Isaïes o de Jesús.
Els fruits amargs es troben en la nostra vida. No som prou bons, no som prou justos.
I l’enamorat del món i de la humanitat segueix esperant bondat i justícia, segueix escoltant el clam dels oprimits d’avui, oprimits que són països sencers del Tercer Món, barris sencers del nostre món desenvolupat. Oprimits que són avui molts immigrants, molts infants, molta gent gran, molts homes i dones que, durant la crisi econòmica,  han perdut la feina perquè la seva empresa ha fet fallida.  
L’enamorat de la vinya escolta avui aquest clam i ens segueix enviant signes perquè reaccionem. Perquè intentem donar fruits d’amor, de perdó, de servei, d’acolliment, de solidaritat...
Perquè comprenguem d’una vegada que som vinyaters d’una vinya de la que no en som propietaris, sinó només administradors, d’una vinya que podem fer que sigui més justa, més habitable, més agradable.
L’afany de tenir més, d’acumular, de consumir sense fre, oblidant que formem part d’una família, la família humana, no han estat bones respostes a l’amor que Déu ens ha donat, no són els fruits dolços que l’enamorat de la vinya esperava. La situació econòmica actual és en part el fruit que recollim d’una mala administració d’un món que se’ns ha donat per administrar-lo bé.
Germanes i germans, en aquests temps de dificultat, obrim bé les orelles a aquest Déu que ens segueix parlant i que ens segueix estimant.