Is 5, 1-7 Mt 21, 33-43
Probablement el profeta Isaïes adapta un cant d’amor humà, per parlar de
l’amor de Déu a la seva vinya. La primera frase és important: “Dedico aquest cant al meu estimat, cant de
l’enamorat a la seva vinya” Boniques paraules, extretes com deia del
llenguatge amorós, per expressar la relació de Déu amb la seva creació, i
concretament amb la humanitat: n’està enamorat. I perquè n’està enamorat té
cura d’ella, li dóna el bo i millor d’ell mateix que és l’amor. Déu ha
plantat en cada un de nosaltres una llavor d’amor, llavor que cal que doni
fruits. Evidentment, fruits d’amor.
Però el cant d’amor esdevé plany. Plany perquè la llavor d’amor no dóna
fruits d’amor. Els fruits del seu poble són fruits amargs, fruits d’injustícia
i de maldat.
Aquest plany és encara més gran quan el que Déu ens dóna és el seu propi Fill
esdevingut un més de nosaltres.
Un Fill que amb la seva vida ens mostra l’amor de Déu, l’amor plantat en
els nostres cors. Jesús que, com diu sant Pere en el llibre dels Fets dels
Apòstols, va passar fent el bé, els seus fruits van ser fruits deliciosos, van
ser fruits d’amor.
Els homes el van agafar, el van treure fora de la ciutat i el van matar.
Les dues paràboles, la d’Isaïes i la de Jesús mateix, no s’adrecen només
als jueus d’aquells temps, als sacerdots i notables. Nosaltres som també la
vinya estimada, nosaltres som també els vinyaters a qui l’amo de la vinya ha
deixat el món perquè l’edifiquem sobre la bondat i sobre la justícia.
No podem dir que el nostre temps sigui millor que el temps d’Isaïes o el
temps de Jesús. Només cal obrir una mica els ulls i les orelles.
Però és que tampoc no podem dir que nosaltres mateixos siguem millors que
els contemporanis d’Isaïes o de Jesús.
Els fruits amargs es troben en la nostra vida. No som prou bons, no som
prou justos.
I l’enamorat del món i de la humanitat segueix esperant bondat i justícia,
segueix escoltant el clam dels oprimits d’avui, oprimits que són països sencers
del Tercer Món, barris sencers del nostre món desenvolupat. Oprimits que són
avui molts immigrants, molts infants, molta gent gran, molts homes i dones que,
durant la crisi econòmica, han perdut la
feina perquè la seva empresa ha fet fallida.
L’enamorat de la vinya escolta avui aquest clam i ens segueix enviant
signes perquè reaccionem. Perquè intentem donar fruits d’amor, de perdó, de
servei, d’acolliment, de solidaritat...
Perquè comprenguem d’una vegada que som vinyaters d’una vinya de la que
no en som propietaris, sinó només administradors, d’una vinya que podem fer que
sigui més justa, més habitable, més agradable.
L’afany de tenir més, d’acumular, de consumir sense fre, oblidant que
formem part d’una família, la família humana, no han estat bones respostes a
l’amor que Déu ens ha donat, no són els fruits dolços que l’enamorat de la
vinya esperava. La situació econòmica actual és en part el fruit que recollim
d’una mala administració d’un món que se’ns ha donat per administrar-lo bé.
Germanes
i germans, en aquests temps de dificultat, obrim bé les orelles a aquest Déu
que ens segueix parlant i que ens segueix estimant.