Is 25, 6-10a Fl 4, 12-14. 19-20 Mt 22, 1-14
La lectura d’Isaïes compara la trobada de Déu i la humanitat amb un
banquet on no hi manca res i on hi ha lloc per a tothom, per a tots els pobles.
El banquet és un dels moments importants de la vida humana. Un moment
d’alegria, de compartir, d’amistat, de fraternitat. A taula hi sabem descobrir
l’altre més com un germà que com un estrany, com un amic i no com un enemic.
Aquesta lectura està escrita en un dels moments més difícils del poble
jueu. Fa anys que són a l’exili, alguns ja han perdut l’esperança, ja no creuen
en un futur de retorn. És en aquesta situació que el profeta parla en nom de
Déu fent una crida a mantenir l’esperança.
En una situació difícil es troba també Pau quan escriu als cristians de
Filips. La seva experiència del Crist fa que estigui avesat a viure en
qualsevol situació, bona o dolenta, perquè viu amb l’esperança que li dóna la
bona notícia de la resurrecció.
La paràbola de Jesús és també una paràbola d’esperança: Malgrat el rebuig
a participar en el banquet del Regne, aquest banquet no se suprimeix. Resta
sempre obert, esperant la nostra resposta a participar-hi i obert a tothom.
L’Eucaristia és un banquet, un banquet joiós on podem compartir amb Déu i
amb els altres l’alegria que ens dóna la vida, mort i resurrecció del Crist.
Un banquet on se’ns dóna a menjar la Paraula i els signes senzills del pa
i del vi, signes de la presència de Jesús en les nostres vides.
La participació en aquest banquet demana de nosaltres una bona
disposició, anar vestits amb aquell vestit de festa, un vestit que ens
compromet a treballar, un cop el banquet s’acaba, per tal que cada dia més
persones hi puguin participar. La força que ens dóna aquest banquet ens ajuda a
ser millors testimonis de la bona notícia. A viure cada dia amb actituds de
servei, acolliment, perdó, solidaritat amb els més pobres, comunió amb els que
passen per dificultats de qualsevol mena, sense mirar la seva identitat, la seva
nacionalitat, la seva llengua; tan sols la seva necessitat. La crisi econòmica
actual pot ser per a nosaltres una crida a créixer en aquells valors que
brollen de l’evangeli i que es resumeixen en el manament d’estimar, i no d’una
manera teòrica, sinó a la manera de Jesús.
Participar, doncs, al banquet de Jesús, és crear lloc perquè tothom hi
càpiga, perquè ningú no quedi exclòs per la pobresa, per l’atur, per la mala
sort. No es tracta de buscar a corre-cuita un lloc per a mi, és eixamplar aquesta
taula, eixamplant el nostre cor, no tancant-nos, sinó sortint al carrer per
trobar tots aquells que tenen set del Regne de justícia, amor, llibertat,
veritat. I amb ells, anar a buscar tots aquells que han perdut l’esperança, que
viuen en la foscor, que sofreixen la injustícia i la insolidaritat i fer-los
entrar al banquet.
Germanes,
germans, continuem el nostre banquet. Hem menjat la Paraula, presentem ara el
pa i el vi que compartirem, i que es convertiran en presència de Jesús enmig
nostre i dins nostre. Que la seva presència faci de nosaltres instruments de
comunió i de solidaritat.