dimecres, 3 de setembre de 2014

On n’hi ha dos o tres reunits en el meu nom, jo sóc enmig d’ells

23 diumenge durant l'any A
Rm 13, 8-10  Mt 18, 15-20
“Estimar és tota la Llei” Pau resumeix l’evangeli en aquesta frase. No és ell qui l’ha inventat. És Jesús qui ja havia resumit tota la llei i els profetes en el manament d’estimar: Estimar Déu i estimar els altres. Dos manaments que esdevenen inseparables, com ens ho fa veure sant Joan en la seva primera carta quan diu que no podem dir que estimem Déu si al mateix temps no estimem els germans.
Es cert que aquesta paraula: “amor, estimar” a vegades es banalitza i moltes vegades es queda en la teoria. També ho diu sant Joan: “no estimem amb frases i paraules, sinó amb fets i de veritat”
Per evitar de banalitzar o devaluar l’amor, cal que ens girem cap a Jesús, cap a la seva manera d’estimar. L’amor de Jesús és un amor universal, sense fronteres. La nostra tendència habitual és la de ser selectius. Escollim aquell a qui hem d’estimar. Estimem aquell que pensem que ens ho tornarà. Estimem aquell que ens cau bé, que és proper o que pensa com nosaltres.
Jesús estima aquell que ho necessita. Això no significa que no pugui tenir amics, com ho eren Llàtzer, Marta o Maria. O que no pugui tenir família. Però ja veiem a l’evangeli com la família o els amics no són un entrebanc perquè es pugui dedicar als altres, els malalts, els leprosos, els pobres, els pecadors. Aquells que no fa goig de veure, que fins i tot són desagradables.

L’amor de Jesús és un amor que perdona, deixa a un costat les ofenses, el mal que l’altre m’ha fet, per tal de restablir aquella relació de germà que em permet estimar.
Ho hem vist a l’evangeli. El germà està atent no només a les necessitats de l’altre, també a la seva situació personal, sobretot quan sembla que pren decisions que l’allunyen de Déu i dels altres.
Seguint un procés gradual, primer amb ell a soles, per acabar amb la comunitat, intenta ajudar-lo. Evidentment, sense aquell esperit fariseu de creure’s superior ni millor. Sabent veure la biga del nostre propi ull. Amb molta humilitat. Moltes vegades diem: “aquest no té solució, sempre serà així, no val la pena fer-lo canviar”
Jesús ens convida a creure sempre en l’altre i en la seva capacitat de canviar, començant per nosaltres mateixos, que també diem sovint: “Sóc així, no podré canviar mai”.
Aquesta manera de fer, esperançada, també l’hem d’aplicar al món que ens envolta. Ens diem: “Aquest món sempre serà així, sempre hi haurà guerres, sempre hi haurà fam”. I creuem els braços. Jesús ens diu: El món pot canviar, avançar. El conflicte d’Israel i Palestina un dia s’acabarà, la violència al pròxim Orient pot desaparèixer. Una determinada manera d’entendre l’Islam no fa sospitosos tots els musulmans. En el món no hi ha només maldat, hi ha també molta bondat.
I nosaltres, ni que siguem lluny, podem contribuir construint al nostre voltant, dins la nostra família, dins la nostra ciutat, també al nostre país, relacions més humanes, més pacífiques, més respectuoses, més fraternes.
Finalment Jesús ens diu de no anar sols. De reunir-nos en nom seu, com ho estem fent ara. Només pel fet de reunir-nos en el seu nom ell es fa present per guiar-nos i donar-nos llum. No visquem la nostra fe sols, fem-ho en comunitat.

Que en aquesta eucaristia, on ens reunim en el nom de Jesús, la seva presència ens ajudi a créixer en l’amor.