20 diumenge durant l'any A
La
frase de Jesús dient a la dona cananea “No
està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells”, ens pot
semblar una mica dura i desconcertant en boca de Jesús. La imatge que ens hem
fet d’ell sembla que no lligui amb paraules com aquestes.
L’evangeli
de Mateu és, dels quatre evangelis, el més jueu. Destinat a una comunitat de
cristians procedents del judaisme, intenta a tot moment fer-los comprendre que
el cristianisme és l’acompliment del judaisme i que en Jesús s’acompleixen les
profecies de l’Antic Testament.
No és
estrany doncs que Mateu reprodueixi una frase que probablement Jesús va dir, per
a uns cristians a qui no els xocarà. En els altres evangelis, que es dirigeixen
a cristians que no procedeixen del judaisme, aquesta frase no apareix.
Hi ha
però en el relat una altra frase que és molt més important: “Dona, quina fe que tens!”
La
fe, la confiança, en l’evangeli són molt més importants que el fet de pertànyer
al poble jueu. La fe és més important que la religió, que la cultura, que la
raça.
En
Jesús totes les fronteres desapareixen. El que compta és viure en la confiança,
una confiança que condueix a estimar.
Nosaltres,
avui, som testimonis d’aquesta bona notícia que s’adreça a tots els homes i
dones de bona voluntat. Sense ser jueus, hem pogut conèixer Jesucrist i fer-li
confiança.
Per
això Jesús, avui, ens demana sobretot això que lloa en la dona cananea: Ens
demana fe, confiança. Es amb aquesta fe que serem capaços de seguir-lo. Un
seguiment que no és una acceptació d’uns dogmes, o l’acompliment d’uns manaments.
Un seguiment que és vida. No és una teoria: és intentar que la nostra vida
encarni l’esperit de Jesús, actualitzi en el nostre aquí i en el nostre ara,
aquell esperit que va guiar la seva vida i que es resumeix en un amor sense
fronteres que es concreta en servei, perdó, compassió, solidaritat, acolliment,
preocupació pels altres.
El
mateix Jesús que diu a la cananea que no està bé de prendre el pa dels fills
per tirar-lo als cadells, dirà als deixebles al final de l’evangeli de Mateu, “Aneu, doncs, a tots els pobles”, i
aquest és l’encàrrec que ens fa avui. Estar oberts a tots els pobles, a totes
les cultures. Començant per aquells que vénen al nostre país, i que a vegades
sembla que ens facin nosa, però que estan fent feines que a nosaltres no ens
agrada fer.
Tenir
envers ells una mirada acollidora, positiva, sense prejudicis, no oblidant mai
que són fills i filles de Déu, independentment del seu origen, de la seva raça
o religió, i que en conseqüència, són germans i germanes a qui hem d’estimar, i
més encara tenint en compte que sovint es troben en situacions de pobresa,
marginació i dificultats. Mirar-los, en definitiva, com va mirar Jesús la dona
estrangera.
Tinguem
un record especial avui d’aquells països que mengen les engrunes de la nostra
taula, i que aquests dies viuen el patiment de la mort i la malaltia deguda al
virus Ebola, i també dels països que viuen el flagell de la guerra i la
violència, especialment al país de Jesús en aquest inacabable conflicte entre
Israel i Palestina.
Amb aquests records celebrem
l’Eucaristia, que prefigura aquell banquet on tothom hi tindrà un lloc, i que
celebrant-la puguem créixer en la nostra fe i en el nostre amor.