dimecres, 30 de juliol de 2014

Doneu-los menjar vosaltres mateixos

Mt 14, 13-21
18 diumenge durant l'any A
L’evangeli que acabem d’escoltar ens mostra que Jesús era molt sensible, no només a les necessitats més espirituals dels homes, sinó també a les seves necessitats materials, com són la salut o la necessitat d’aliment.
Jesús quan veu la gentada hi veu la malaltia, hi veu la necessitat d’una paraula o d’un consell, i hi veurà també la necessitat d’aliment. I se’n compadeix. És a dir, sap posar-se al lloc de l’altre per comprendre la seva situació, i no només per dir-los paraules boniques, sinó per ajudar-los concretament.
 Jesús no es tanca en ocupacions “religioses” restant indiferent a aquests problemes tan reals de la gent que l’envolta.
Per això, quan els deixebles li diuen “Ja s’ha fet tard, acomiadeu la gent” la reacció de Jesús és immediata. Al raonament prudent, lògic dels deixebles, la resposta de Jesús és desconcertant: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”.
Aquesta resposta de Jesús és la que ens diu avui a cadascú de nosaltres, davant les nostres “lògiques i prudents” maneres d’actuar:
 Sí, Jesús ens diu avui: “Doneu menjar vosaltres mateixos als habitants de molts països del tercer Món, i també a moltes famílies de casa nostra, vosaltres que llenceu tones d’aliments a les escombraries, vosaltres que teniu tecnologies que els podrien ajudar, vosaltres que produïu cereals per fer-ne biodiesel que és econòmicament més rendible”
 Jesús en diu: “Llogueu vosaltres mateixos a preus raonables els milers de pisos buits que heu construït i que estan buits per aquells que no tenen un lloc per viure digne”
Jesús ens diu: “Investigueu vosaltres mateixos i produïu medicaments a un preu raonable per vèncer les malalties endèmiques que provoquen tants de morts a l’Àfrica”
 Jesús ens crida, de la mateixa manera que va cridar els deixebles. Ens convida a aportar el poc que tenim, els cinc pans i els dos peixos,  per compartir-ho. El signe de la multiplicació dels pans i dels peixos ens fa comprendre que compartir fa miracles. I que si totes les altres dinàmiques més a la moda, com són la de la producció, del benefici, dels mercats financers... no deixen un espai a la dinàmica del compartir, no hi haurà miracle, la humanitat continuarà dividida entre un món que ho té quasi tot i uns móns als que els manca el més necessari.
 Només l’esperit de solidaritat, de compassió, de compartir, pot produir el miracle. L’esperit que obre els nostres ulls a les angoixes i als problemes de la humanitat i ens dóna força per buscar solucions.
L’esperit que ens convida a canviar algunes coses en la nostra manera de fer, que ens crida a una mica més d’austeritat personal i social.
 Estem celebrant l’eucaristia. Jesús ens dóna com a aliment la seva pròpia vida, una vida plena d’amor, d’un amor ben concret cap a aquell que es creua en el nostre camí i que ens necessita. Ens aturarem, perdrem el nostre temps per ajudar-lo, per curar-lo, per alimentar-lo, per estimar-lo? O continuarem el nostre camí mirant cap a una altra banda?
 Que el pa de l’eucaristia faci créixer en nosaltres l’amor concret, la solidaritat, la compassió, la voluntat de compartir.