divendres, 10 de gener del 2014

Passà pertot arreu fent el bé

Is 42, 1-4.6-7  Ac 10, 34-38  Mt 3, 13-17
Baptisme de Jesús 2014
La festa del Baptisme de Jesús conclou el temps de Nadal. Després de contemplar el misteri del Déu fet home en un infant fràgil, nascut d’una família senzilla d’un poble qualsevol d’un país petit, amb tots els missatges i significats que aquestes històries ens donen, la litúrgia ens situa en el Jesús adult, que deixa la seva casa de Nazaret, la seva família i es disposa a anunciar-nos una bona notícia.
Abans de començar la seva missió, Jesús es posa a la cua amb aquells que a la crida de Joan Baptista s’adonaven que calia canviar alguna cosa, i que aquesta voluntat de canvi havia de començar per ells mateixos. Es la crida a preparar el cor per tal de poder acollir aquesta bona notícia salvadora.
El baptisme de Jesús segurament va passar desapercebut per molts del qui eren al Jordà, però per a Jesús va ser un moment important, on pren consciència de la seva missió i també de la seva especial relació amb el Pare.
Els evangelistes intenten traduir amb paraules i símbols aquesta importància. Les paraules que venen del cel ens ajuden a comprendre-ho: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut”. Són paraules que estan tretes del text del profeta Isaïes que hem escoltat en la primera lectura. Allà però, i jugant amb un doble sentit que pot tenir en grec la paraula “fill”, la paraula hebrea és “servent”. No es tracta d’una qüestió lingüística. El missatge de l’evangelista és clar. Jesús viurà la seva filiació divina en clau de servei, d’un servei total a la humanitat, i no en clau de poder.
Jesús vol ser el germà gran que agafa per la mà tota la humanitat per tal que visquin i siguin fills de Déu.
I per això ens ensenyarà a adreçar-nos a Ell dient-li: “pare”. I ens ensenyarà a viure com a fills d’aquest Pare amb el seu exemple de germà gran, un germà que es preocupa dels seus germans, especialment els més petits: els pobres, els infants, els pecadors, els exclosos.
En la lectura dels Fets dels Apòstols, Pere fa un resum de la vida de Jesús, dient que “passà pertot arreu fent el bé.” Ens podria semblar que és un resum massa pobre, poc religiós, poc teològic, poc meravellós... Potser ens agrada més sentir que Jesús és algú que va fer molts miracles... A mi m’agrada més aquesta frase de Pere, pensar en Jesús com aquell que “passà pertot arreu fent el bé.”
Crec que ens ajuda millor en el nostre intent de seguir-lo. Fer miracles, difícilment en farem. Fer el bé en canvi,  és al nostre abast, que no vol dir que sigui fàcil de fer-ho. Però sabem com s’ha de fer.  
Jesús va passar fent el bé perquè se sabia fill estimat de Déu, no en clau de poder o de riquesa, sinó de servei, i per això se sabia germà de tothom.
Aquest missatge és el que celebrem avui amb la festa del Baptisme de Jesús. Celebrem que som fills, i ens comprometem a viure com a germans.
Aquesta joia i aquest compromís és el que vam adquirir el dia del nostre baptisme. Joia de ser fills i compromís de viure com a germans.
Ser germans de tothom, no sempre ho vivim. Potser ho diem, però moltes vegades actuem en sentit contrari.   Per això el missatge de Jesús segueix essent avui un missatge pendent, i no sempre els que ens diem seguidors de Jesús l’anunciem prou amb la nostra vida.
Germanes i germans, que aquesta festa del Baptisme de Jesús ens ajudi a viure amb més frescor el nostre baptisme. Aprofitem aquest moment actual en el que el papa Francesc ens encoratja a descobrir l’alegria de l’evangeli, i a contagiar-la als qui ens envolten.