divendres, 31 de gener de 2014

Llum que es reveli a les nacions

Lc 2, 22-40
La Presentació del Senyor 2014
L’evangeli que acabem d’escoltar, de l’evangeli de Lluc, ens fa tornar a la festa que celebràvem ara fa quaranta dies, el naixement de Jesús.
L’infant neix en la discreció, només uns pastors el troben en un indret inesperat, una menjadora en un poble petit, Betlem.
Quaranta dies després, i d’acord amb el que marca la Llei, Jesús és presentat al Temple de Jerusalem. Malgrat la importància i grandesa del lloc, en comparació amb la senzillesa i petitesa del pessebre de Betlem, el relat de Lluc torna a insistir en les mateixes idees. L’ofrena que ofereixen Josep i Maria és l’ofrena dels pobres, un parell de colomins. L’infant no és acollit pels grans de Jerusalem, no és rebut pels Sacerdots del Temple ni pels escribes o els Mestres de la Llei. Aquells que uns anys més tard l’acusaran, el perseguiran i el condemnaran.
Jesús és acollit per dos persones grans, d’una fe senzilla. Simeó i Anna representen aquesta humanitat que no surt a les revistes ni a la televisió. Aquesta humanitat senzilla que viu, com l’infant de Betlem, en la discreció. Aquella humanitat que acollirà Jesús, els seus gestos i les seves paraules. Que s’il·lusionaran amb la bona notícia d’un Regne de pau i de justícia.
Les paraules de Simeó són les que ens donen el significat de la tradició de la festa d’avui la de la Candelera. Hem encès els ciris perquè l’infant presentat al Temple serà una llum que es revela a les nacions. No només al poble d’Israel, sinó a totes les nacions. Des de l’inici de l’evangeli Lluc subratlla la universalitat de la Bona Notícia de Jesús. Des del naixement Lluc evoca ja el Crist ressuscitat que ha vençut la foscor i la mort, el Crist ressuscitat que també simbolitzem amb el ciri.
Però en què consisteix aquesta llum que Jesús ens dóna? Ens fa més intel·ligents? Ens fa més savis? Ens ajuda a descobrir els misteris insondables de l’existència? Així ho van pensar alguns cristians de les primeres esglésies. I aquesta manera de pensar, d’una banda els allunyava de la gent, en considerar-se més savis, més il·luminats, i d’altra banda els allunyava de l’home de Jesús, de l’home de carn i ossos que era com nosaltres i que va morir en una creu.
La primera carta de sant Joan, utilitzant el seu mateix llenguatge, vol respondre a aquesta manera de pensar, explicant quina és aquesta llum que Jesús ens va portar amb les seves paraules i sobretot amb la seva vida. Diu: “els qui afirmen que estan en la llum, però no estimen els seus germans, encara estan en la fosca. Els qui estimen els germans viuen en la llum”.
A partir de Jesús, la llum fonamental i que està per sobre de totes les altres és la llum de l’amor. Aquesta llum que és a l’abast de tothom. No cal ser savi, ni intel·ligent ni saber molta teologia. És la llum que van descobrir els primers deixebles, els primers seguidors i que va configurar les primeres comunitats, que se’ls coneixia per l’amor que es tenien.
L’amor universal, gratuït i generós, que no espera res a canvi, amarat de misericòrdia, de comprensió, de servei, de perdó... aquesta és la llum de les nacions que el vell Simeó veu en el petit infant presentat al Temple.
El missatge de l’evangeli és avui tan actual com aleshores. Encara més en els moments difícils en què vivim, temps necessitats de solidaritat, de justícia i de pau. De quina manera cadascú de nosaltres podem ser portadors d’aquesta llum dins les nostres famílies, en els llocs de treball o d’estudi, entre els veïns, per tal que el nostre ser cristià es manifesti més en fets que en paraules.

Que l’eucaristia sigui força en aquest camí, sigui aquesta llum que fa de nosaltres llum per als altres.