divendres, 15 de novembre del 2013

Serà una ocasió de donar testimoni

Lc 21, 5-19
33 diumenge durant l'any C
A l’escoltar el començament de l’evangeli d’avui sobre la manera com la gent contemplava la bellesa del Temple de Jerusalem i les seves pedres magnífiques, i escoltant també la reacció de Jesús, penso en la nostra manera de parlar respecte a esglésies de gran bellesa, sigui una església romànica, una catedral gòtica o el Temple de la Sagrada Família. No cal dir que tenim dret a gaudir de la bellesa, sigui de la natura, sigui de les obres de l’home. La bellesa ens ajuda a viure i a veure l’existència d’una manera positiva. La bellesa estètica ens pot conduir a la bellesa ètica, a la bellesa d’estimar.
Però la paraula de Jesús: “No quedarà pedra sobre pedra” és un crit d’alerta per tal que relativitzem precisament aquesta bellesa estètica i no oblidem mai que la bellesa més important és la bellesa ètica. En una circumstància ben concreta, el poeta José Maria Valverde, catedràtic d’estètica, va dimitir de la seva càtedra en solidaritat entre d’altres amb el catedràtic d’ètica José Luis Aranguren, pronunciant la frase: “Sense ètica no hi ha estètica”.
Les paraules de Jesús que segueixen, en un llenguatge apocalíptic, ens recorden la fragilitat i els límits de l’existència humana. I al mateix temps a posar el centre de la nostra vida allí on Jesús el va posar: en l’amor a Déu que es fa carn en l’amor als altres.
Els temps que Jesús anuncia als qui l’escoltaven ens poden recordar els nostres temps actuals. Perquè en el fons tots els temps de la història humana han estat més o menys turbulents i complicats.
Nosaltres tenim el nostre temps i cap d’altre. No val la pena viure de nostàlgies, de pensar que els temps passats van ser millors.
Es cert que hi ha moments més crítics que d’altres. Pensem en el temps actual, amb aquesta llarga crisi econòmica, que colpeja tan durament a tants.
Jesús ens convida a no mirar cap a una altra banda davant qualsevol situació per més dura que sigui. Ens diu que aquest temps de crisi és una “ocasió de donar testimoni”.
És ben cert. Quina quantitat de testimonis hi ha en aquests temps de crisi econòmica! Quanta solidaritat s’ha generat i ha fet menys greus les conseqüències de la crisi en moltes persones! Plataforma contra els desnonaments, recapte d’aliments, iniciatives per tal que s’asseguri a tothom una prestació mínima,... I totes aquelles accions petites, anònimes, que passen dins d’un barri, d’una escala de veïns o a l’interior de moltes famílies.
També en aquells països que viuen en situacions de violència o de guerra, aquells que com a Filipines han sofert una catàstrofe natural, es veuen reflectides les paraules de Jesús “Una nació prendrà les armes contra una altra... hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes...” En aquest món tan globalitzat tot allò que succeeix a qualsevol racó del món arriba a l’interior de casa nostra i també aquí no podem mirar cap a una altra banda. Són també ocasions de donar testimoni, de fer gestos solidaris a tots els nivells. No podem ser indiferents, pensant que no és culpa nostra, tal com va dir el papa Francesc a Lampedusa. La sort de qualsevol home o dona és cosa nostra, com ho va ser la sort de l’home caigut a la cuneta per al samarità que es va aturar a ajudar-lo.
 Aprofitem doncs totes les ocasions que la vida ens ofereix per donar testimoni.