33 diumenge durant l'any C
A l’escoltar el començament
de l’evangeli d’avui sobre la manera com la gent contemplava la bellesa del
Temple de Jerusalem i les seves pedres magnífiques, i escoltant també la
reacció de Jesús, penso en la nostra manera de parlar respecte a esglésies de
gran bellesa, sigui una església romànica, una catedral gòtica o el Temple de
la Sagrada Família. No cal dir que tenim dret a gaudir de la bellesa, sigui de
la natura, sigui de les obres de l’home. La bellesa ens ajuda a viure i a veure
l’existència d’una manera positiva. La bellesa estètica ens pot conduir a la
bellesa ètica, a la bellesa d’estimar.
Però la paraula de Jesús: “No quedarà pedra sobre pedra” és un crit
d’alerta per tal que relativitzem precisament aquesta bellesa estètica i no
oblidem mai que la bellesa més important és la bellesa ètica. En una
circumstància ben concreta, el poeta José Maria Valverde, catedràtic d’estètica,
va dimitir de la seva càtedra en solidaritat entre d’altres amb el catedràtic d’ètica
José Luis Aranguren, pronunciant la frase: “Sense
ètica no hi ha estètica”.
Les paraules de Jesús que
segueixen, en un llenguatge apocalíptic, ens recorden la fragilitat i els
límits de l’existència humana. I al mateix temps a posar el centre de la nostra
vida allí on Jesús el va posar: en l’amor a Déu que es fa carn en l’amor als
altres.
Els temps que Jesús anuncia
als qui l’escoltaven ens poden recordar els nostres temps actuals. Perquè en el
fons tots els temps de la història humana han estat més o menys turbulents i
complicats.
Nosaltres tenim el nostre
temps i cap d’altre. No val la pena viure de nostàlgies, de pensar que els
temps passats van ser millors.
Es cert que hi ha moments més
crítics que d’altres. Pensem en el temps actual, amb aquesta llarga crisi
econòmica, que colpeja tan durament a tants.
Jesús ens convida a no mirar
cap a una altra banda davant qualsevol situació per més dura que sigui. Ens diu
que aquest temps de crisi és una “ocasió de donar testimoni”.
És ben cert. Quina quantitat
de testimonis hi ha en aquests temps de crisi econòmica! Quanta solidaritat s’ha
generat i ha fet menys greus les conseqüències de la crisi en moltes persones!
Plataforma contra els desnonaments, recapte d’aliments, iniciatives per tal que
s’asseguri a tothom una prestació mínima,... I totes aquelles accions petites,
anònimes, que passen dins d’un barri, d’una escala de veïns o a l’interior de
moltes famílies.
També en aquells països que
viuen en situacions de violència o de guerra, aquells que com a Filipines han
sofert una catàstrofe natural, es veuen reflectides les paraules de Jesús “Una
nació prendrà les armes contra una altra... hi haurà grans terratrèmols, fams i
pestes...” En aquest món tan globalitzat tot allò que succeeix a qualsevol racó
del món arriba a l’interior de casa nostra i també aquí no podem mirar cap a
una altra banda. Són també ocasions de donar testimoni, de fer gestos solidaris
a tots els nivells. No podem ser indiferents, pensant que no és culpa nostra,
tal com va dir el papa Francesc a Lampedusa. La sort de qualsevol home o dona
és cosa nostra, com ho va ser la sort de l’home caigut a la cuneta per al
samarità que es va aturar a ajudar-lo.
Aprofitem doncs totes les ocasions que la vida
ens ofereix per donar testimoni.