34 diumenge durant l'any C - Jesucrist Rei de tot el món
L’acusació oficial per la
qual Jesús va ser condemnat a mort va ser la de voler ser Rei dels Jueus.
Va ser un procés ben portat
per les autoritats religioses de Jerusalem, que van trobar una bona manera de
rentar-se les mans. Mans que Pilat també es va rentar argumentant que si
condemnava Jesús no era ben bé perquè ell ho desitjava, sinó per fer contentes
aquestes autoritats jueves.
Jesús viu de ple en la seva
vida humana una d’aquestes històries en què tothom es renta les mans, ningú no
es fa responsable, però en la que tothom queda tranquil perquè han eliminat
aquell que fa nosa.
Però de fet, Jesús no va usar
quasi mai la paraula rei referint-se a ell. Més aviat parlava d’un Regnat, d’un
Regne presidit no per ell, sinó per Déu. Un Regnat de Déu on hi regna l’Amor i la
Pau, la Justícia i la Llibertat.
Aquest va ser el missatge de
Jesús des del principi de la seva missió: “El
Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona notícia”, i
aquest és el programa de tota la seva vida.
En Jesús doncs el que és
important és aquest Regne de Déu, i no allò pel que serà condemnat i que
d’alguna manera celebrem avui: Jesús Rei.
Quan avui ho celebrem com a
final de l’any litúrgic és per dir que aquell que hem escoltat durant tot
l’any, aquell que confessem com a Messies, com a Fill de Déu, és el qui dóna
sentit al nostre viure, és el qui ens indica el camí a seguir. I aquest camí és
el camí del Regne, regne d’amor i de pau, de justícia i de llibertat.
Ben lluny dels regnes
d’aquest món, dels poderosos d’aquest món, dels reis i caps d’estat que sovint no
fan tot el que podrien fer perquè aquests valors del Regne de Déu siguin els
valors de la història dels homes.
Lluny també, de les nostres
històries personals, ja que no fem tot el que podríem perquè el Regne de Déu
sigui més a prop.
Per ser instruments del Regne,
com Jesús ens deia, ens cal una conversió, un canvi. Canvi com el que manifesta
l’home crucificat amb ell. Ni que sigui a un instant de la mort, és capaç de
convertir-se al Regne de Déu.
Canvi com el que han
manifestat tants personatges, reals o ficticis,
tot al llarg de l’evangeli de Lluc i que hem sentit durant aquest any:
Zaqueu el recaptador d’impostos, el fill que havia marxat de la casa del pare,
el leprós samarità que fa mitja volta per donar gràcies, el publicà que prega
enmig del temple, el samarità que s’atura per ajudar l’home ferit en el camí...
Tants exemples de gent que és
capaç de fer un canvi per tal de viure més d’acord amb els valors del Regne de
Déu.
Avui la història humana
segueix immersa en situacions de guerra, injustícia, violència, pobresa, egoisme...
Sí, dos mil anys després, el
crit de Jesús continua sent tan actual com aleshores: “Convertiu-vos i creieu en la bona notícia”. La bona notícia d’un
Déu que ens estima com un pare, d’un Déu que ens perdona, d’un Déu que ens
respecta... Però també d’un Déu que ens convida a estimar, a perdonar, a
respectar... per tal que el seu Regne vingui.
El Regne de Déu no és només
un afer del més enllà, de després de la mort.
Com diu el mateix Lluc en un
altre lloc de l’evangeli, el Regne és aquí, enmig nostre, en els nostres cors.
El Regne creix cada vegada
que l’amor, la justícia, la veritat, la llibertat triomfen, ni que sigui en
petits gestos...
Hem acabat un any. Ens hem reunit
cada diumenge per escoltar aquest Déu que en Jesús ens ha parlat, però que ens
parla també, pel seu Esperit, a través de les persones, dels esdeveniments que
ens envolten.
Però l’hem sabut escoltar,
l’hem descobert en la nostra vida quotidiana? O l’hem deixat passar de llarg
quan ens ha parat la mà, quan ens ha mirat amb tristesa, amb por, amb
sofriment, en el germà...
Tenim sort, Déu té paciència,
Déu confia en nosaltres, no ens dóna mai per perduts. L’any que començarem
diumenge que ve continuarà a convidar-nos amb suavitat per tal que responguem
al seu amor.