23 diumenge durant l'any C
Jesús
camina cap a Jerusalem i molta gent el segueix. Aquest fet podria fer-li pensar
que tots estan disposats a seguir-lo. Podria sentir-se afalagat per la seva
capacitat de liderar, d’arrossegar la gent.
Una
mica com els passa als líders polítics, religiosos, sindicals quan veuen molta
gent en mítings, manifestacions, trobades. Com li podria haver passat al papa
aquest estiu a Brasil a la Jornada Mundial de la Joventut, amb aquella immensa
multitud a la platja de Copacabana.
Creure’s
que són capaços d’arrossegar grans multituds, creure’s que aquestes multituds
seguiran els seus dictats.
Jesús
en canvi, no es fa il·lusions. No es deixa emmirallar per l’entusiasme fàcil de
la gent. A Jesús li interessava més la qualitat dels qui el seguien que no la
quantitat.
Per
això es gira i els adreça unes paraules exigents. Ser deixeble de Jesús no és
fruit de l’entusiasme d’un dia, és fruit d’un procés a vegades llarg i que
implica canvis importants en la pròpia vida.
La
segona lectura és un bon exemple d’això. Filèmon era un cristià i Onèsim era un
dels seus esclaus que s’havia escapat. Pau
el va conèixer a la presó, i en la seva curta carta, convida a Filèmon perquè
de bon grat consideri Onèsim, no com un esclau, sinó com un germà. Per a
Filèmon, ser cristià no és una etiqueta, sinó que comporta conseqüències. I
això que li passa a ell ens pot passar en una altra situació a qualsevol de
nosaltres. La fe ha d’aterrar a la vida. La fe no es viu només ni sobretot dins
de l’església. Es viu en la vida concreta. Les interpel·lacions que Jesús ens
fa afecten la nostra vida de cada dia, les nostres relacions amb els altres,
com li va passar a Filèmon amb Onèsim.
Seguint
a Jesús a vegades cal renunciar, com Filèmon que ha de renunciar a la comoditat
de tenir un esclau. Renunciar no per masoquisme sinó per estimar més.
Renunciant al seus esclau, Filèmon el podrà estimar com un germà.
Què
vol dir Jesús quan ens diu que l’hem d’estimar més a ell que a qualsevol
altre ? Penso que el que vol dir és que el nostre amor ha de trencar
fronteres, fronteres de família, d’ètnia, de raça, d’ideologia, de religió…
Estimar més Jesús és estimar aquells que són els preferits de Jesús : els
petits, els pobres, els exclosos, els malalts, els maltractats.
No es
tracta doncs d’una mena d’amor intimista amb ell. Del que es tracta és que el
nostre amor sigui més profund, de més qualitat.
De
fet el que ell ens demana no és diferent del que ell mateix va fer. Va
renunciar a la comoditat de la seva família, del seu poble, per tal que el seu
amor trenqués totes les fronteres i pogués arribar a aquells que vivien en les
perifèries de la societat. Va renunciar a pare, mare, esposa, fills, germans i
germanes per eixamplar el seu amor. Per això a vegades la seva pròpia família,
la gent del seu poble no comprenien la seva manera de fer.
En aquesta
eucaristia Jesús camina davant nostre. Què ens dirà si es gira? Com ens interpel·larà?
Fem cas del que ens diu? O bé hem domesticat les seves paraules i no tenen cap conseqüència
en nosaltres.
Som
capaços, com Filèmon, a alliberar-nos de tot allò que ens esclavitza per poder
estimar més i millor?
Que compartint el pa i el vi de l’eucaristia rebem
la força necessària per seguir Jesús amb totes les conseqüències.