3 diumenge de Pasqua any C
Acabem d’escoltar el
final de l’evangeli de Joan, amb una aparició de Jesús plena de significats.
Són aquests significats, allò que és essencial i que no es veu amb els ulls
sinó amb el cor, el que és important que descobrim, i no la part més visible,
superficial i anecdòtica.
Jesús es manifesta al
llac de Tiberíades. Aquell llac que havia estat tan important per a la missió
de Jesús i també per al deixebles. Aquell llac a la vora del qual va cridar uns
quants dels seus deixebles. Aquell llac on les tempestes van fer témer el
pitjor als deixebles, on van aprendre a fer confiança a aquell que dormia a la
barca. El llac que servia a Jesús per anar a les regions allunyades, no jueves,
per anunciar una bona noticia que s’adreça a qualsevol home o dona que la vol
acollir.
És a la riba del llac,
al clarejar i no enmig de la nit i de la tempesta que Jesús torna a cridar els
deixebles. No és en la nit de la creu sinó a l’albada de la resurrecció. La nit
ja ha passat, cal viure en el nou dia que Jesús ha inaugurat. Els convida que
tornin a pescar, i que ho facin al bon lloc. Els convida a viure d’una altra
manera, no enfonsats en la foscor de la creu, en la decepció o en el fracàs, sinó
caminant, ulls d’esperança. De
l’esperança que la mort no és la darrera paraula, que l’amor venç sobre l’odi i
l’egoisme.
És enmig de les
nostres pròpies tempestes, foscors, desànims i fracassos que Jesús ens crida a
alçar els ulls cap a ell i viure en la confiança i en l’esperança, escoltant-lo
i seguint-lo.
La xarxa plena de
peixos, cent cinquanta tres, i que no es trenca, és símbol d’una humanitat que
no està esquinçada per les desigualtats, per la intolerància, per la violència,
per la pobresa. Aquesta xarxa que Jesús confia a Pere, avui, d’alguna manera
ens és confiada a nosaltres cristians, també al successor de Pere, Francesc, i
a tots els homes i dones de bona voluntat, tinguin les creences i les
conviccions que tinguin per construir una humanitat fraterna i unida. Els
primers missatges que Francesc està donant van en aquesta línia, en la d’una
Església que no es miri el melic sinó que surti cap enfora, cap a les
perifèries de la societat, per anunciar una bona notícia de bondat i de
tendresa. I quan se surt a fora, cal saber treballar colze amb colze amb tots
aquells que volen un món més just, més digne, més humà.
La segona part de l’evangeli, la triple
pregunta de Jesús a Pere, ens recorda la triple negació d’uns dies abans.
Pere, el deixeble decidit, que no té por de
parlar encara que es pugui equivocar, que treu l’espasa per defensar el seu
mestre, és també el que el nega per tres vegades, que sucumbeix davant el
perill de comprometre’s.
Malgrat això, Jesús no
li ha tancat la porta, li segueix fent confiança, li dóna l’oportunitat de
dir-li per tres vegades que l’estima i el convida a seguir-lo.
Jesús ressuscitat ve
enmig de les nostres vides, també de les nostres pors, dels nostres fracassos
per poder-li dir, malgrat tot, com Pere, que l’estimem i que el seguim.
Un estimar que, d’acord
amb l’evangeli, no es tracta d’una relació intimista, de devoció cap a Jesús.
Estimar Jesús vol dir estimar com Jesús i estimar els preferits de Jesús.
Estimar com Jesús vol dir estimar, amb un amor sense fronteres, amb un amor
generós que no fa càlculs. Estimar Jesús vol dir en definitiva fer créixer l’amor
de Déu allà on l’amor manca.
Vist així,
preguntem-nos què podríem respondre-li si ens preguntés “m’estimes?”. Podríem dir-li, com Pere, “Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo”? Tu ho saps
tot, ja saps que en la meva vida de cada dia intento estimar aquell que es
creua en el meu camí i que em necessita, sigui qui sigui, sense fixar-me en la
seva condició social, religiosa o política. Però segurament hauríem de dir-li
també que ens doni la força necessària per fer-ho.
Jesús va compartir el pa i
el peix amb els deixebles. Avui comparteix amb nosaltres el pa i el vi,
sagrament de la seva vida donada i compartida per tothom. Que aquest aliment
sigui força pel nostre camí, que ens ajudi a estimar cada vegada més i millor. 
