dimarts, 22 de gener de 2013

L'Esperit del Senyor reposa sobre meu per portar la Bona Nova

1Co 12, 12-30   Lc 1, 1-4; 4, 14-21
3 diumenge durant l'any C
Jesús, com a bon jueu, de retorn al seu poble, va el dissabte a la sinagoga, el lloc on s’escolta la Paraula. Amb tot detall, el veiem agafar el llibre, obrir-lo i llegir un text que vol ser com un programa. En aquesta paraula Jesús hi troba el que ha de ser l’orientació de la missió que està començant.
El text no parla de crear una nova religió, ni un nou culte més perfecte. Es un missatge d’esperança, d’alliberament per a tots, començant per aquells que tenen més dificultats per descobrir en les seves vides esperança i llibertat: els desvalguts, els captius, els cecs, els oprimits.
En Jesús s’acompleixen les paraules d’Isaïes. Jesús anirà pels pobles de Galilea i de Judea intentant donar esperança a tots aquells que l’havien perdut.
Aquesta és l’orientació de la vida de Jesús, aquesta hauria de ser l’orientació de la vida dels qui el volem seguir.
No es tracta en primer lloc d’ensenyar una religió, un culte, unes pregàries. Es tracta abans que res d’encendre llums, de donar esperança als desesperançats d’avui, començant per nosaltres mateixos.
 Avui, la bona notícia de Jesús s’adreça al poble de Síria o del Mali, a Palestina o al Congo. Avui també la bona noticia de Jesús s’adreça a aquells que són ben a prop nostre, homes i dones amb cares ben concretes, que ens trobem a vegades diàriament, i que per tantes raons viuen sense esperança. S’adreça als sense-papers que cerquen un reconeixement legal, s’adreça als treballadors que han perdut el treball, als petits empresaris que no han pogut salvar la seva empresa.
S’adreça  als joves desanimats perquè veuen un futur fosc, perquè no aconsegueixen una primera feina, perquè els costa trobar un lloc a la societat.
S’adreça a la gent gran que viu amb pensions minses i en condicions materials de pobresa. Als qui es troben sols a casa seva o en una residència.
S’adreça als pares que no saben com arribar a comunicar-se amb els seus fills adolescents i que pateixen per ells.
S’adreça als matrimonis que han fracassat en la seva vida en comú i no saben com refer llurs vides.
Hi ha tantes situacions de foscor, de manca de llibertat, d’opressió, de pobresa, d’injustícia, de desesperació!
Si volem orientar la nostra vida en la mateixa direcció que la de Jesús, feina no ens falta.
 Sant Pau, en la segona lectura, s’adreça als cristians de Corint que devien estar força dividits. La història humana, i també la cristiana, estan ben plenes de divisió. Les nostres històries personals, segurament també. Es tan fàcil dividir-se, trencar lligams, enfadar-se!
Aquesta setmana és la de pregària per la unitat dels cristians. Però de fet, la divisió de les esglésies cristianes no és més que un exemple de tantes altres divisions humanes.
El cristià ha d’intentar ser un instrument d’unitat. En tots els àmbits on es mou. Intentar deixar una mica de banda tot allò que no és essencial. Ser tolerants. Utilitzar un llenguatge que no ofengui. Evitar els prejudicis, els clixés. Aquí tenim també feina.
El missatge de Jesús i de l’evangeli és precisament el de reconèixer que Déu és Pare i que tots els homes i dones som germanes i germans. És un missatge on no hi cap la divisió.
Pregar per la unitat de l’església, sí, però també pregar per la unitat de la humanitat sencera. Pregar amb el compromís d’intentar ser instruments d’unitat.
Que l’eucaristia que celebrem, que és signe d’aquesta unitat on tothom tindrà un lloc i ningú no serà exclòs, ens hi ajudi.