L’eucaristia que cada
diumenge celebrem pot esdevenir una mena de “refugi”
que ens protegeix dels conflictes i preocupacions de la vida. Aquest perill existeix
quan oblidem quin és el centre d’aquesta celebració, i ens fixem en aspectes
secundaris i rituals.
Els pilars de
l’eucaristia són la paraula i la memòria
del gest que Jesús va fer el dijous sant.
El gest de trencar el
pa va quedar gravat en la memòria dels deixebles. En els primers temps, la
celebració de l’eucaristia se’n va dir “fracció
del pa”.
És aquesta acció de
trencar el pa que és important en l’eucaristia, més que el pa en si mateix.
Jesús va trencar el pa
amb tota la intenció. Va voler resumir el que havia estat la seva vida en
aquest gest, en aquest pa trencat, repartit i compartit.
La vida de Jesús va
ser un trencar-se, un donar-se als altres; un fer-se a trossos per arribar a
tots aquells que el necessitaven.
Aquest gest, que
nosaltres repetim en cada eucaristia, és el testament de Jesús. I si vol que el
repetim no és per fer un ritus màgic. Si vol que mengem aquest pa trencat és
perquè ens comprometem a fer de la nostra vida una vida semblant a la seva, una
vida donada i trencada en forma de servei, acolliment, escolta, disponibilitat,
compassió, perdó...
I aquí és on té el seu
lloc l’altre pilar de l’eucaristia: la paraula.
És escoltant la
paraula, i especialment escoltant l’evangeli, que som cridats i interpel·lats
per tal que trobem en les nostres vides aquells que avui són els preferits de
Jesús. La paraula ens ha d’ajudar a apropar la nostra vida a la vida de Jesús.
La situació de crisi
econòmica i social que travessem no pot ser aliena a les nostres celebracions.
El pa de l’eucaristia ens ha de fer pensar en el pa que manca a moltes llars.
El gest de Jesús ha
d’ajudar-nos a sortir del nostre individualisme. Els temps que vénen són temps
en els que, si obrim els ulls, veurem situacions de desesperació. Persones que
no poden rebre l’atenció mèdica perquè no fa prou temps que són aquí, famílies
obligades a viure de la caritat, famílies sense casa...
El futur és incert, i
davant d’aquesta incertesa, en comptes d’encuirassar-nos cal augmentar el
nostre esperit solidari i generós. Saber renunciar a coses supèrflues per poder
compartir més amb els altres, altres que poden fins i tot ser membres de les
nostres pròpies famílies o de les nostres amistats.
No podem combregar amb
Jesús si no sabems combregar amb els altres.
No podem donar-nos la
pau els uns altres sense estar disposats a donar la mà a aquell que la crisi ha
deixat a la vora del camí.
No podem proclamar que
Déu és enmig nostre, a prop nostre, si nosaltres som lluny dels germans.
Demanem en aquesta
festa del Cos i la Sang de Crist, que les nostres eucaristies siguin veritables
eucaristies, que no els manqui una part essencial que és la de posar en
pràctica en la nostra vida el manament d’estimar.
