divendres, 8 de juny de 2012

Això és el meu cos


L’eucaristia que cada diumenge celebrem pot esdevenir una mena de “refugi” que ens protegeix dels conflictes i preocupacions de la vida. Aquest perill existeix quan oblidem quin és el centre d’aquesta celebració, i ens fixem en aspectes secundaris i rituals.

Els pilars de l’eucaristia són la paraula i  la memòria del gest que Jesús va fer el dijous sant.

El gest de trencar el pa va quedar gravat en la memòria dels deixebles. En els primers temps, la celebració de l’eucaristia se’n va dir “fracció del pa”.

És aquesta acció de trencar el pa que és important en l’eucaristia, més que el pa en si mateix.

Jesús va trencar el pa amb tota la intenció. Va voler resumir el que havia estat la seva vida en aquest gest, en aquest pa trencat, repartit i compartit.

La vida de Jesús va ser un trencar-se, un donar-se als altres; un fer-se a trossos per arribar a tots aquells que el necessitaven.

Aquest gest, que nosaltres repetim en cada eucaristia, és el testament de Jesús. I si vol que el repetim no és per fer un ritus màgic. Si vol que mengem aquest pa trencat és perquè ens comprometem a fer de la nostra vida una vida semblant a la seva, una vida donada i trencada en forma de servei, acolliment, escolta, disponibilitat, compassió, perdó...

I aquí és on té el seu lloc l’altre pilar de l’eucaristia: la paraula.

És escoltant la paraula, i especialment escoltant l’evangeli, que som cridats i interpel·lats per tal que trobem en les nostres vides aquells que avui són els preferits de Jesús. La paraula ens ha d’ajudar a apropar la nostra vida a la vida de Jesús.

La situació de crisi econòmica i social que travessem no pot ser aliena a les nostres celebracions. El pa de l’eucaristia ens ha de fer pensar en el pa que manca a moltes llars.

El gest de Jesús ha d’ajudar-nos a sortir del nostre individualisme. Els temps que vénen són temps en els que, si obrim els ulls, veurem situacions de desesperació. Persones que no poden rebre l’atenció mèdica perquè no fa prou temps que són aquí, famílies obligades a viure de la caritat, famílies sense casa...

El futur és incert, i davant d’aquesta incertesa, en comptes d’encuirassar-nos cal augmentar el nostre esperit solidari i generós. Saber renunciar a coses supèrflues per poder compartir més amb els altres, altres que poden fins i tot ser membres de les nostres pròpies famílies o de les nostres amistats.

No podem combregar amb Jesús si no sabems combregar amb els altres.

No podem donar-nos la pau els uns altres sense estar disposats a donar la mà a aquell que la crisi ha deixat a la vora del camí.

No podem proclamar que Déu és enmig nostre, a prop nostre, si nosaltres som lluny dels germans.

Demanem en aquesta festa del Cos i la Sang de Crist, que les nostres eucaristies siguin veritables eucaristies, que no els manqui una part essencial que és la de posar en pràctica en la nostra vida el manament d’estimar.