divendres, 23 de març de 2012

El gra de blat, si mor, dóna molt de fruit

Jr 31, 31-34  Jn 12, 20-33


L’evangeli que hem escoltat se situa cap al final de la vida de Jesús. Són moments de tensió, en el marc del Temple de Jerusalem, després d’haver fet una entrada triomfal i quan els sacerdots li estan molt a sobre.

Uns grecs-jueus han pujat a Jerusalem per adorar Déu en el Temple, com tot bon jueu. Però al mateix temps busquen Jesús. No només per veure’l amb el ulls, sinó per escoltar-lo, per parlar amb ell, per apropar-se d’ell. Sense saber-ho, estan actuant com a cristians. Es en Jesús on a partir d’ara es pot descobrir Déu. No és en el Temple, és en la proximitat del seu Fill.

I en aquesta proximitat, Jesús, a les portes de la passió, revela quin és el sentit més important de la vida. A pocs dies que els seus enemics li prendran la vida a la creu, Jesús ens diu on es troba la vida de veritat, aquella que no mor. En una aparent contradicció ens revela un secret molt important: és la vida donada, perduda als ulls d’aquí, aquella que és important. La vida de la mare que es desgasta pel seu fill, la vida d’aquell que gasta el seu temps per visitar un malalt, la vida d’aquell voluntari que se’n va a un país del Tercer Món o a un barri del Quart Món... Són totes aquestes vides que es donen, aquelles que donen fruit.

Es aquesta vida la que dóna llum al seu voltant, fent que la foscor de la pobresa, de la soledat, de la injustícia, del racisme, de l’exclusió social, de l’egoisme, deixi lloc a la llum de la solidaritat, de la llibertat, de la igualtat, de la justícia, de l’amor.

Aquest discurs no és el que està avui de moda. Però aquests temps de crisi econòmica ens fan veure com el discurs de Jesús és ben actual. Com les actituds d’aquells que volen obtenir uns guanys desmesurats, només pensant en ells i oblidant el mal que poden fer, com el consum exagerat, el tren de vida excessiu condueix a situacions de mort, a empreses que tanquen, a augments de l’atur, a dificultat per a molts, a situacions de desesperació.

Ara, més que mai, el nostre testimoni, la nostra manera d’actuar, seguint les paraules de Jesús, no cercant el benefici egoista, el salvi’s qui pugui, sinó l’apropar-se dels altres, posar-se al seu servei, compartir, ser solidaris, poden ser llum en la foscor.

L’exemple dels sants ens ajuda a veure que tot això és possible. Des d’aquell que va gastar la seva vida pels infants que no tenien escola, a aquella que va gastar la seva vida recollint moribunds o leprosos pel carrer...

La vida humana pot donar molt de fruit si seguim la llei que Déu ha posat en el nostre cor. No és una llei externa, és una llei gravada en el cor, com ha dit Jeremies en la primera lectura. Només cal que ens deixem guiar per aquest cor, com Jesús es va deixar guiar pel seu cor, un cor net on descobria la voluntat del seu Pare.

En aquest temps de Quaresma, estem invitats a deixar-nos tocar per tantes paraules, tants fets que ens envolten i  a través dels quals Déu ens parla i ens convida a canviar.

 Preparem-nos a la celebració de la Pasqua amb un cor més generós, amb una vida que doni fruit.