dimecres, 18 de gener de 2012

Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes

Mc 1, 14-20

Reprenem l’evangeli de Marc i ens situem a l’inici de la missió de Jesús, després de ser batejat per Joan i després d’haver estat temptat al desert.
El detonant sembla que sigui l’empresonament de Joan. La crida de Jesús és senzilla: “Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”, en la Bona Notícia.
Ja les primeres paraules de l’evangeli de Marc són: “Comença la Bona Notícia de Jesús”.
Jesús va ser Bona Notícia per a molta gent, gent senzilla que vivia en unes condicions difícils, gent deixada de costat per ser considerats pecadors, malalts, impurs, petits.
Per a nosaltres, Jesús és Bona Notícia? O a vegades ho relacionem massa amb moral, amb prohibicions, amb abstinències... en definitiva en quelcom que ens genera tristesa i no alegria.
Als seguidors de Jesús, l’Església, se’ns veu com portadors d’una Bona Notícia?
Com ja veiem en l’evangeli de diumenge passat, Jesús, des del primer moment forma un grup, tria els seus col·laboradors més propers. Aquesta tria està lligada al lloc on s’ha situat. No escull sacerdots ni fariseus, sinó uns pescadors de Galilea.
A ells com a nosaltres ens convida a seguir-lo. Un seguiment que comença per un coneixement. No podem seguir a cegues. Cal primer conèixer Jesús per tal de seguir-lo i donar testimoni de la seva bona notícia.
Aquesta feina de conèixer Jesús no ens hem de cansar de fer-la. No podem dir mai: “Ja conec Jesús”. Perquè no es tracta d’un coneixement estàtic, d’aprendre la seva vida, d’assolir uns coneixements. El coneixement de Jesús és un coneixement interpersonal. DE la mateixa manera que no podem dir: “Ja conec la meva parella, ja conec el meu amic, ja conec el meu fill”, tampoc podem acabar de conèixer Jesús, perquè aquest coneixement està lligat amb la nostra pròpia vida, amb la nostra evolució personal. A cada moment, en cada situació, en cada etapa de la nostra vida hem de tornar a conèixer Jesús perquè ens pugui dir una paraula que il·lumini aquell moment, aquella etapa, aquella situació personal que estem vivint.
Només d’aquesta manera serem capaços d’anunciar-lo als altres, no amb un discurs ben après, sinó a partir de la nostra vida. Perquè és de la vida que neix el testimoni personal. I el món d’avui el que busca no són discursos sinó testimonis, exemples de vida més que paraules per més ben dites que estiguin.
Ser pescadors d’homes no és fer proselitisme, en el sentit literal de la paraula “pescar”. Aquells pescadors de Galilea van ser pescadors d’homes amb el testimoni d’una vida fraternal en què ho posaven tot en comú.
En aquesta setmana de pregària per la unitat dels cristians, cal que tots els qui ens diem cristians oblidem una mica les paraules, els discursos, la teologia... i que treballem més per  donar un bon testimoni que anunciï al món d’avui la Bona Notícia de què tots som, sense exclusions, fills i filles d’un mateix Pare que ens estima i que ens crida a estimar, per fer créixer ja aquí el Regne de Déu: un Regne on tothom hi cap, on tots som germanes i germans.