Després d’haver cridat els seus quatre primers deixebles, Jesús inicia la seva missió. Des del començament no va sol, s’envolta d’un grup. Viure la fe s’ha de viure en grup. Diria més, viure la vida, és millor viure-la en grup.
Jesús, amb els quatre, comença una jornada. Els biblistes l’anomenen “Jornada de Cafarnaüm”. Entre l’evangeli d’avui i el de diumenge vinent seguim Jesús durant 24 hores. No és habitual trobar un dia cronològic en els evangelis, excepte aquí i els dies de la passió.
Aquesta jornada cau en dissabte, el dia de repòs, i com a bon jueu Jesús comença per anar a la sinagoga, el lloc de trobada per escoltar la paraula en comunitat.
Entra a la sinagoga i ensenya. Marc no ens diu el contingut de l’ensenyament, només ens diu que ho feia amb autoritat. De quina autoritat es tracta? L’autoritat d’un home autoritari que imposa la seva voluntat, l’autoritat d’aquell que es passa el dia donant ordres, l’autoritat del cap militar o polític, l’autoritat del qui suprimeix la llibertat dels altres?
Evidentment no. L’autoritat de Jesús és l’autoritat d’aquell que fa el que diu, que dóna més importància als fets, als gestos, que a les paraules. És l’autoritat que neix de la coherència.
És també l’autoritat d’aquell que amb els seus gestos i les seves paraules ens dóna la llibertat, la veritable llibertat; no la llibertat de fer el que em doni la gana sinó la llibertat que em fa lliure, començant pel cor.
Aquesta llibertat és més difícil de conquerir que les petites llibertats que el món ens ofereix tan generosament per acabar essent esclaus del consum, del diner, de les ideologies, de les felicitats efímeres...
Jesús a la sinagoga, amb la seva paraula allibera l’home posseït d’un esperit maligne perquè esdevingui un home lliure.
La paraula de Jesús pot alliberar-nos també a nosaltres perquè esdevinguem homes i dones lliures. Amb una llibertat que ens fa sortir de nosaltres mateixos, de les nostres petiteses, mandres, egoismes... per caminar cap a l’home lliure, l’home per als altres. És Jesús mateix el qui amb la seva manera de fer ens indica el camí.
El camí del servei, del perdó, de la solidaritat, en definitiva el camí de l’amor, d’un amor gratuït i sense fronteres. Si ens atrevim a agafar aquest camí, serem homes i dones lliures.
En resum: viure la vida i la fe en comunitat, intentar predicar més amb el testimoni que amb els discursos, ser coherents, comprometre’ns a lluitar contra tots els esperits malignes, començant pels qui són dins nostre, aquest és el programa que a l’inici de la seva missió Jesús ens proposa.
En aquest diumenge en què, com els jueus, ens reunim per escoltar la paraula, pensem en si la nostra participació a l’eucaristia és més que assistir a un ritual. Si, com Jesús, l’escolta de la paraula de Déu ens condueix als homes i dones del nostre món que ens adrecen paraules d’angoixa, d’obscuritat, de pobresa, de malaltia i som capaços, en aquests temps que vivim en els que tants ho passen malament, de fer gestos d’acolliment, de solidaritat i de compassió que siguin per a ells llum i esperança.
