En aquest segon diumenge d’Advent, escoltem el començament de l’evangeli de Marc, l’evangeli que escoltarem principalment al llarg d’aquest any litúrgic.
Es tracta de l’evangeli més antic dels quatre que hi ha al nou testament. No només és el primer cronològicament, sinó que podem afirmar que és Marc el primer que té la idea de recollir diferents escrits que ja existien sobre Jesús per “cosir-los” en forma de vida. Ho fa en el moment en què els testimonis directes d’aquesta vida comencen a morir. Vol deixar un llibre que recordi per sempre més que Jesús va viure una vida com les nostres, que no va ser un àngel baixat del cel, sinó un ésser humà amb carn i ossos.
Segurament, els altres tres evangelistes no van fer sinó imitar aquesta manera de fer de Marc.
Devem també a Marc la paraula “evangeli” per designar aquests llibres que ens anuncien el missatge de Jesús en forma de “vida”.
Aquesta paraula que etimològicament significa “bona notícia”, encapçala el llibre de Marc: “Comença la bona notícia de Jesús, el Messies, Fill de Déu”
Es bo que no oblidem mai aquesta etimologia perquè diu molt de Jesús i del seu missatge.
I més encara en la nostra època tan plena de “males notícies”. De quina manera, seguint les paraules del profeta Isaïes, podem ser missatgers de “bona notícia” enmig del nostre món?
Com podem fer per evitar que el món vegi els cristians com gent pessimista, que no sap descobrir els gèrmens de bondat que existeixen pertot arreu, evitar que ens vegin com gent que renyen els altres per la seva manera de fer.
Com podem fer per ser missatgers com ho va ser Joan Baptista, que ni que en algun moment renyés, especialment els caps religiosos i polítics d’Israel, va ser una llum enmig de la foscor en aquells temps que no eren ni molt menys millors que els nostres.
La gent anava cap a ell perquè hi descobria una coherència. La seva presència senzilla en el seu vestir, el seu crit de conversió atreia la gent senzilla que estava cansada de tantes paraules i de tanta hipocresia.
Com podem avui fer el mateix, a fi que el nostre testimoniatge es basi més en els fets que no en les paraules.
Com Joan, cal portar un vestit senzill, no són els grans mitjans el més important en l’anunci de l’evangeli. Més aviat els grans mitjans, l’ostentació, les despeses excessives desfiguren una bona notícia que Jesús adreçava en primer lloc als pobres.
Si ens parem una mica a pensar, els homes i dones que més rastre deixen o han deixat acostumen a ser persones que testimoniaven amb una vida senzilla. El que destaca en ells no són les riqueses o el poder sinó una vida coherent i en general consagrada als més pobres, als infants, als malalts...
Tots ells ens són exemples per saber de quina manera nosaltres podem ser missatgers d’una bona notícia.
Hi ha moltes maneres ben senzilles i al nostre abast per anunciar Jesucrist: Un somriure, una visita, un servei, donar gràcies, demanar perdó, ser acollidor, són petits gestos que anuncien bona notícia.
És així com en aquest temps d’Advent podem preparar i aplanar el camí que ens condueix a Jesús, descobrint-lo en els petits i els pobres que es creuen en el nostre camí.
