La lectura d’Isaïes compara la trobada de Déu i la humanitat amb un banquet on no hi manca res i on hi ha lloc per a tothom, per a tots els pobles.
El banquet és un dels moments importants de la vida humana. Un moment d’alegria, de compartir, d’amistat, de fraternitat. En la taula comuna hi sabem descobrir l’altre més com un germà que com un estrany, com un amic i no com un enemic.
Aquesta lectura està escrita en un moment dels més difícils del poble jueu. Fa anys que són a l’exili, alguns ja han perdut l’esperança, ja no creuen en un futur de retorn. Es en aquesta situació que el profeta parla en nom de Déu fent una crida a mantenir l’esperança.
En una situació difícil es troba també Sant Pau quan escriu als cristians de Filips. La seva experiència del Crist fa que estigui avesat a viure en qualsevol situació, bona o dolenta, perquè viu amb l’esperança que li dóna la bona notícia de la resurrecció.
La paràbola de Jesús és també una paràbola d’esperança: Malgrat el rebuig que puguem fer a participar del banquet del Regne, aquest banquet no es suprimeix. Resta sempre obert, esperant la nostra resposta a participar-hi i obert a tothom.
L’Eucaristia és un banquet, un banquet joiós on podem compartir amb Déu i amb els altres l’alegria que ens dóna la vida, mort i resurrecció del Crist.
Un banquet de la vida, on se’ns dóna a menjar la Paraula i els signes senzills del pa i del vi, signes de la presència de Jesús en les nostres vides.
La participació en aquest banquet demana de nosaltres una bona disposició, anar vestits amb aquell vestit de festa, un vestit que ens compromet a treballar, un cop el banquet s’acaba, per tal que cada dia més persones hi participin. La força que ens dóna aquest banquet ens ajuda a ser millors testimonis de la bona notícia. A viure cada dia amb actituds de servei, acolliment, perdó, solidaritat amb els més pobres, comunió amb els que passen per dificultats de qualsevol mena, sense mirar la seva identitat, la seva nacionalitat, la seva llengua, tan sols la seva necessitat. La crisi econòmica actual pot ser per a nosaltres una crida a créixer en aquells valors que brollen de l’evangeli i que es resumeixen en el comandament d’estimar, i no d’una manera teòrica, sinó a la manera de Jesús.
Participar, doncs, al banquet de Jesús, és fer lloc perquè tothom hi càpiga, perquè ningú no quedi despenjat per la pobresa, per l’atur, per la mala sort. No es tracta de buscar a corre-cuita un lloc per a mi, és eixamplar aquesta taula, eixamplant el nostre cor, no tancant-nos, sinó sortint al carrer per trobar tots aquells que tenen set del Regne de justícia, amor, llibertat, veritat. I amb ells, anar a buscar tots aquells que han perdut l’esperança, que viuen en la foscor, que sofreixen la injustícia i la insolidaritat, per fer-los entrar al banquet.
Germanes, germans, continuem el nostre banquet. Hem menjat la Paraula, presentem ara el pa i el vi que compartirem, i que es convertiran en presència de Jesús enmig nostre i dins nostre. Que la seva presència faci de nosaltres instruments de comunió.
