dimecres, 20 d’abril de 2011

Renteu-vos els peus els uns als altres

Amb el dijous sant, comencem aquest seguiment que fem dels darrers dies de la vida de Jesús.
Encara que el nostre objectiu principal no és el de saber amb detalls l’esdeveniment històric, el darrer sopar, que és a la base de la celebració, no seria bo tampoc oblidar del tot l’esdeveniment i el seu significat.
Recordar que tenim davant nostre un sopar de comiat. Un menjar, amb la taula, amb els aliments i amb tot allò que hi ha en els menjars especials.
I que per tant, a la base de l’eucaristia que celebrem els cristians, hi ha un menjar, un vertader menjar.
Un convit de festa, pasqual, amb molts significats. Com aquells menjars que fem en dies assenyalats i que són moments de fraternitat, d’amistat, de bona convivència, d’alegria.
No és per casualitat que tot al llarg de la vida de Jesús hi trobem menjars, dinars, sopars, amb persones ben diverses. Jesús es deixa convidar. No se’ns parla massa de què menjava, però sí del missatge que Jesús ens dóna amb motiu d’aquests menjars: missatge d’acolliment, de reconciliació, d’anunci del Regne de Déu. El menjar li serveix per parlar d’un Déu que és Pare i que busca la comunió dels seus fills, que recorda un gran banquet on tothom hi té un lloc, on ningú no és exclòs.
 Les lectures que hem escoltat ens ajuden a copsar millor aquests significats.
La lectura de sant Pau als Corintis, que ens reprodueix les paraules de Jesús durant el darrer sopar, ve a continuació d’unes paraules de Pau als corintis en què els renya perquè abans de celebrar l’eucaristia, hi ha divisions entre ells i a més, alguns portaven el sopar, i mentre uns s’atipaven, altres passaven gana. I els diu sense pèls a la llengua : « Això que celebreu no és el Sopar del Senyor » 
No poden celebrar la comunió amb Déu i amb Jesús oblidant-se de la comunió amb els seus germans. Les dues comunions estan íntimament unides.
I si ens fixem en l’evangeli, curiosament sant Joan, que dedica quatre capítols al darrer Sopar, no relata les paraules del pa i del vi. Probablement perquè a l’època en què s’ha escrit l’evangeli, aquest relat és més que conegut gràcies a la celebració de l’eucaristia. En canvi, li interessa recordar el manament d’estimar-se els uns als altres, i també el gest de Jesús de rentar els peus als deixebles, aquest gest tan radical de servei als altres, siguin qui siguin.
Participar a l’eucaristia està íntimament unit a la nostra pràctica de servei i d’amor. Combregar i estimar són dos parts d’una mateixa realitat. Qui vol combregar amb Jesús ha de treballar per la comunió humana, i a més, a la manera de Jesús, sense exclusions.
El dijous sant és un bon moment per revisar la qualitat de la nostra participació a l’eucaristia.
Aprofitem bé tot el que se’ns hi dóna a menjar? En primer lloc el menjar de la paraula. Com l’escoltem? Quina atenció hi posem? Quina digestió en fem? Rellegim alguna vegada les lectures quan arribem a casa? Obrim la bíblia de tant en tant?
Aprofitem el temps de pregària, de silenci, de meditació?
El moment de comunió, és un moment d’interiorització que ens doni forces per a la nostra vida? Ens ajuda a fer créixer la comunió en tots els sentits? Comunió amb Déu, comunió amb els altres?
L’eucaristia ens envia enmig del món per ser instruments de comunió i solidaritat en les nostres famílies, a la feina, al barri...
   Recordeu la missa en llatí? Al final es deia “Ite, missa est”, que no volia dir “Aneu que la missa s’ha acabat”, sinó que significa: “Aneu, sou enviats”
L’eucaristia no s’acaba dins la celebració. L’objectiu és que la nostra vida esdevingui eucarística.
Una vida en què estiguem disposats a rentar els peus dels altres, els peus de tots els colors, de totes les ideologies, de totes les religions. El criteri de prioritat no és cap d’aquests. He de buscar els peus d’aquells que ho necessiten més i rentar-los. Es a dir, posar-me al seu servei, com Jesús ho va fer.
Amics, el Sopar Pasqual dels jueus celebra el pas de Déu que allibera de l’esclavatge. El menjar eucarístic celebra el pas de Déu per les nostres vides per alliberar-nos de tot allò que ens allunya d’ell i dels altres. Menjant el cos i la sang del Crist, mengem la seva manera de viure que és la que ens apropa de Déu i dels altres.
Que la celebració d’aquest Dijous Sant ens ajudi a avançar perquè les nostres vides siguin cada vegada més eucarístiques!