divendres, 1 d’abril de 2011

Mentre sóc en el món sóc la llum del món

Com havíem dit diumenge passat, els evangelis que escoltem aquest diumenge servien per explicar als catecúmens que havien de ser batejats el dia de Pasqua el significat dels símbols utilitzats en el Baptisme.
Un d’ells és el  de la llum, que, a més, en el context de la Vetlla Pasqual, tenia una presència fonamental en tota la celebració.
Que n’és d’important la llum en la nostra vida! Pensem per un moment la situació d’un cec com el de l’evangeli o com un dels nostres dies. Pensem per un moment com seria la nostra vida si fóssim cecs. Segur que ens espanta aquesta possibilitat.
El relat del cec de naixement vol fer-nos anar des d’aquesta experiència de la llum material, exterior, física, a aquella llum interior i immaterial, per fer-nos comprendre que és fins i tot més important que l’altra. El cec passa en primer lloc a veure la llum física, i cap al final, quan es torna a trobar amb Jesús descobreix aquesta llum interior que el fa creure en Ell.
En la primera lectura, el Senyor revela al profeta Samuel la importància d’allò que és interior quan li diu:  “Allò que l’home veu no és el que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor”
Com se sembla a aquella frase del petit príncep quan la guineu li diu: “només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.”
I és el que Jesús ens fa comprendre en l’evangeli: Per a ell ha estat molt més fàcil guarir la ceguesa material d’aquell home, que la ceguesa del cor dels fariseus.
Però, què és per a Jesús aquesta llum interior, i què és la ceguesa del cor?
En l’evangeli de Joan i sobretot en la seva primera carta el tema de la llum és molt important. En el pròleg de l’evangeli ja ens en parla, quan diu que “la llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la” i també, que “existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes”
Va passar entre els primers cristians, que alguns van comprendre malament en què consistia aquesta llum.
També nosaltres podríem comprendre-ho malament, i pensar per exemple que aquesta llum consisteix a saber moltes coses, a tenir molts coneixements de la ciència, de la història, de les matemàtiques... fins i tot a saber moltes coses sobre la vida de Jesús o sobre l’antic testament...
Aquells primers cristians buscaven una “il·luminació” que vingués directa de Déu cap a ells, i van arribar a pensar que la posseïen i que eren molt millors que els altres que segons ells no tenien aquesta “il·luminació” que els feia conèixer els misteris de l’existència.
Es per això que sant Joan, en la primera carta, va voler aclarir en què consisteix la llum interior que Jesús ens dóna. Ens diu: “El qui afirma que està en la llum, però odia el seu germà, encara està en la foscor. El qui estima el seu germà, està en la llum, i res no el fa ensopegar. El qui odia el seu germà, està en la foscor i camina en la foscor, i no sap on va, perquè la foscor li ha encegat els ulls”
Crec que aquesta explicació no deixa lloc al dubte. Tenir la llum no vol dir saber moltes coses, ni que siguin coses de Déu o de Jesús: Es té la llum quan s’estima. S’està en la foscor quan no s’estima. Així de senzill.
Malgrat això, els fariseus eren a la foscor. Eren a la foscor perquè els preocupava més el compliment estricte i al peu de la lletra de la llei, en aquest cas la llei del repòs del dissabte, que no pas el gest d’amor que Jesús havia realitzat en el cec de naixement. I per aquesta raó l’exclouen de la sinagoga, com van excloure Jesús condemnant-lo o com van excloure els primers cristians perquè no seguien estrictament la llei.
I avui, dos mil anys després, hem fet nostre l’ensenyament de Jesús? Posem al damunt de tot l’amor, que és el que ens fa viure en la llum? O seguim posant al davant el compliment estricte de la llei o del dret canònic, i excloem de l’Església aquell que sembla que s’ha desviat d’aquest dret canònic sense tenir en compte els molts gestos d’amor que ha realitzat? Potser no hem avançat massa respecte aquells fariseus que exclouen el cec de la sinagoga perquè ha estat guarit en dissabte.
 Amics, demanem a Jesús en aquesta eucaristia que guareixi la nostra ceguesa, aquella que ens impedeix de descobrir un germà, una germana, en tot home i tota dona que es creua en el nostre camí.