L’origen històric de la Quaresma sembla trobar-se en la preparació més immediata que els catecúmens dels primers temps feien abans de rebre el Baptisme durant la Vetlla Pasqual. Després d’un llarg temps de catequesi, aquests quaranta dies servien per verificar si els candidats estaven a punts per rebre’l. Sobretot es verificava si havien fet els canvis necessaris en les seves vides perquè fossin més d’acord amb l’evangeli.
Per què quaranta dies ? El número quaranta tenia un valor simbòlic per als jueus. Durant quaranta anys van fer camí pel desert des d’Egipte fins a Palestina guiats per Moisès.
I per als cristians, segons la tradició, i tal com hem escoltat en l’evangeli, Jesús havia passat quaranta dies al desert, tot just després del baptisme al Jordà i abans de iniciar la seva missió. La missió de mostrar als homes i dones el rostre d’un Déu que és Pare.
I és durant aquests quaranta dies que Jesús és temptat, tal com ho hem escoltat. Aquestes temptacions de Jesús són com una mena de resum de les temptacions que Jesús va tenir tot al llarg de la seva vida. Recordem dos exemples : després d’haver multiplicat els pans i els peixos, la multitud el busca per proclamar-lo rei, i Jesús s’ha d’amagar. En segon lloc, quan Jesús és a la creu, la gent diu : « Si ets Fill de Déu, baixa de la creu i creurem »
Jesús, al llarg de la seva vida, i degut al caràcter de la seva missió, és temptat d’esdevenir un rei, un líder, algú que és adulat pels altres. I cada vegada Jesús ho rebutja. Vol ser Fill de Déu, però del Déu veritable ; no del déu poder o del déu riquesa, com ho havien esdevingut personatges com l’emperador romà que també es considerava fill dels déus.
Vet aquí les temptacions del diable : « Si ets Fill de Déu, tal com ho has escoltat al Jordà, digues que aquestes pedres es tornin pans, tira’t daltabaix de la cornisa del Temple, posseeix tots els reialmes del món »
En comptes d’això, Jesús es manifestarà Fill de Déu fent-se el servidor de tots, guarint els malalts, perdonant, acollint, anunciant una bona notícia als pobres i als presoners, i com a culminació d’aquesta vida donada sense reserves, serà crucificat com un bandit.
El temps de Quaresma pot ser per a cadascú de nosaltres un temps oportú perquè com els catecúmens dels primers temps verifiquem quina és la distància entre la nostra vida i l’evangeli. I com Jesús, també hem de fer front a temptacions. Potser no estem temptats de ser poderosos o presidents, però potser estem temptats de tractar des del poder els altres, siguin els nostres subordinats, els nostres alumnes o fins i tot els nostres fills. O la temptació de posseir no per cobrir les nostres necessitats sinó per tenir més i més. Consumir en excés. Oblidant allò que ens deia l’evangeli de fa dos diumenges, que el qui és servidor de les riqueses no pot ser servidor de Déu i dels estimats de Déu que són els altres.
Durant la Vetlla Pasqual, els cristians renovem els compromisos del Baptisme. Aquesta renovació pot ser un ritus que es fa cada any, o bé, i gràcies a saber aprofitar aquest temps oportú que és la Quaresma, aquesta renovació podria ser això, una renovació d’alguns aspectes de la nostra vida que considerem més abandonats, més allunyats de Jesús.
Dediquem un temps a revisar la nostra vida, a mirar cap endins.
I que l’eucaristia que celebrem sigui també un temps per escoltar, per celebrar i per ser enviats allà on som, en el món en què vivim per ser testimonis de l’evangeli.
