divendres, 18 de febrer de 2011

Sigueu bons del tot com ho és el vostre Pare

Amb l’evangeli que acabem d’escoltar, Jesús conclou aquesta sèrie d’antítesis en les que contraposa el que diu la Llei i el que diu ell. No es tracta de dir no a la Llei, sinó d’anar més enllà, més lluny. I la frase que ho conclou, dóna l’explicació de les seves paraules. En el fons no és ell qui ho diu, és el Pare del cel: “Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial”. Un “Sigueu bons del tot” que també podríem traduir com “Aneu fins al final”. Efectivament, Mateu utilitza aquí la paraula grega “teleios”, que pot tenir aquest sentit. Una paraula que en els evangelis només trobem aquí i en el passatge de Mateu del jove ric, dient-li en un sentit molt semblant: “Si vols anar fins al final, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres”. No n’hi ha prou d’acomplir la Llei per al qui vol seguir Jesús. Cal anar més lluny. I en les antítesis que hem escoltat avui, aquest anar més lluny passa per un rebuig de soca-rel de la violència. Jesús coneix bé l’esperit de l’home, i sap que d’entrada les seves paraules poden semblar fora mida. Com podem estimar els enemics? No és exagerat?

Mirem per un moment la història de la humanitat, tan el passat com el present... Aquesta història tan plena de violència, tan plena d’espirals de violència que comencen amb petits conflictes i van creixent perquè no hi ningú que digui prou, que s’aturi, en definitiva que estimi l’enemic o que pari la galta.

Les paraules de Jesús són un manual de la no-violència, per això a Ghandi li agradava tant aquest tros de l’evangeli.

Jesús no ens demana que siguem afectuosos i amables com ho podem ser amb els nostres amics, amb els nostres familiars. El que ens demana és que desterrem la venjança, l’odi... I ens ho demana dient-nos que així farem com Déu fa. Perquè és fent com Déu fa que nosaltres, creats a imatge de Déu, trobarem el nostre veritable ésser.

Anar més enllà, anar fins al final en la nostra relació amb els altres ha de començar per anar més enllà en la relació amb els que tenim més a prop, amb els nostres germans, amb els nostres companys, amb els que compartim més hores. Anar més enllà de la simple correcció, de la bona educació... Crear bon ambient, ser pacient, somriure, acollir, saber perdonar... Tants petits detalls que ajuden a fer créixer la fraternitat i a evitar els conflictes.

Aquesta manera de ser i de fer és Jesús mateix qui ens la va ensenyar, no només amb les seves paraules, sinó sobretot amb la seva manera de fer, amb la tendresa i acolliment amb què tractava els altres, amb la seva preocupació per la situació en què es trobaven, fos perquè estaven malalts o desanimats o desorientats. I a la creu ens va donar l’exemple del que ens havia ensenyat, pregant i perdonant aquells que l’havien crucificat.

Aquests dies fan la pel·lícula “Homes i Déus” que relata la història dels monjos cistercencs que van matar a Algèria l’any 1996. Aquesta pel·lícula ha fet conèixer aquests homes que van anar fins al final en el seu seguiment de Jesús i de l’evangeli. Quan Jesús diu que hem de pregar per aquells que ens persegueixen, no puc deixar de pensar en el testament que el P. Christian de Chergé, prior d’aquesta comunitat, va escriure, preveient una mort violenta. I sobretot el final del text en què s’adreça al seu botxí, i que diu així: I a tu també, amic del darrer instant, que no hauràs sabut el que feies. Sí, per a tu també vull aquest GRÀCIES, i aquest “A-DÉU” on et contemplo en el seu rostre. I que ens sigui concedit de retrobar-nos com lladres feliços en el paradís, si és que així ho vol Déu, Pare nostre, teu i meu. ¡AMEN! ¡IN SHAL-LAH!”

Germans, que exemples com aquests sacsegin les nostres vides i ens impulsin a anar fins al final en el nostre seguiment de Jesús i de l’evangeli.